Resultats de la cerca

El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves interessants…

L’any 1746 debutà com a operista a Dresden amb Astrea placata -estrenada a Varsòvia pocs mesos abans-, que fou seguida d’altres èxits, com La Galatea 1746, Calandro 1748 i el singspiel Doris 1747 Totes aquestes obres el convertiren en el competidor de JA Hasse als escenaris de la ciutat El 1748 fou nomenat compositor de música religiosa de la cort, en el lloc de JD Zelenka, fet que suposà el total abandonament de la composició d’obres per a l’escena En aquest càrrec comptà, des del 1764, amb la collaboració de JG Naumann, nomenat segon compositor de música religiosa Reconegut pel seu domini…

El 1655 entrà al cor de la capella electoral de Dresden sota la direcció de H Schütz i més tard prosseguí la seva educació musical a Leipzig amb S Knüpfer Aquest, que el considerava un excellent clavicembalista, el recomanà i, finalment, Schelle el substituí com a kantor a l’església de Sant Tomàs La seva producció musical és exclusivament sacra Compongué gran quantitat de cantates amb text en alemany i contribuí notablement a l’establiment de la cantata evangèlica com a forma independent Amb les seves obres afavorí la difusió de les diferents menes de cantates corals a l’ús, com la bàsica,…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l’ensenyament…

Estudià dret i, establert a Hamburg 1710-16, assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín 1729 Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser Die gecrönte tugend , ’La virtut coronada', 1714 Fredegunda , 1715 i Georg Phillip Telemann Der gedultige Socrate , ’Sòcrates el pacient…

Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals inclogué tota una…

Estudià amb C Sachs i F Blume a la Universitat de Berlín 1925-32 El 1954 fou nomenat professor de musicologia a la Universitat de Leipzig però, a partir del 1967 li fou prohibit de publicar o ensenyar a causa de les seves crítiques obertes a les autoritats comunistes És conegut pels seus escrits més que no pas per les seves composicions, que són poc interpretades Escriví estudis sobre la història de l’òpera, especialment la produïda a Venècia, Nàpols i Hamburg durant el Barroc, la música del Renaixement i la producció de F Mendelssohn Com a compositor, és autor de l’òpera Der Tod des Orpheus…

Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la plaça d’…

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el luteranisme…

Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons, titulades Hora…