Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de…
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…
Vilallonga del Camp
L’església de Sant Martí, Vilallonga del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, en territori pla, a la dreta del riu de la Glorieta (límit septentrional) i travessat per la riera de Vilallonga o de riera de la Selva.
Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…
Torrelameu

Torrelameu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km 2 , és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca també del Segrià, poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu , que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa, i amb…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
cavall

cavall
© Xevi Varela
Mastologia
Ramaderia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…
Sant Martí Sesserres (Cabanelles)
Art romànic
Situació El poble de Sant Martí Sesserres és al nord-oest de Cabanelles i és format per masies disseminades pels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la capçalera de la riera de Sant Martí L’església, situada al cim d’un planell, centra el poble, gairebé deshabitat Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana F Tur Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera F Tur Mapa 257M781 Situació 31TDG815789 Per anar-hi cal seguir per la carretera que puja a la Mare de Déu del Mont, que s’agafa a la comarcal de Figueres a Olot, a l’Hostal d’en…
Santa Maria del Mar (Calonge)
Art romànic
Situació L’antic monestir de monges benedictines de Santa Maria del Mar, o del Collet, és situat al cim d’un turó que hi ha prop la mar, el qual s’aixeca al costat nord-oriental del poble de Sant Antoni de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG095335 Es troba dins una finca particular, al costat de la carretera C-253, venint de Palamós a Sant Antoni de Calonge, a mà dreta Cal demanar permís per a visitar-la JBH Història Aquest cenobi era situat en un punt estratègic, el promontori o serrat de poca alçada que domina l’àmplia badia de Palamós i les terres veïnes El lloc ja era ha-bitat en època…
Sant Martí d’Ollers (Vilademuls)
Art romànic
Situació Vista de l’absis, sobrealçat, amb dues estretes lesenes que devien acabar amb un fris d’arcs llombards, ara desapareguts J Moner Aquesta església parroquial centra el poble d’Ollers, de masies escampades, situat al sector de tramuntana del municipi de Vilademuls Es troba al vessant oriental del puig Sarquella, i li fan costat només la rectoria i el mas de Can Perdala A poca distància, a ponent, hi ha el santuari, molt abandonat, de Sant Sebastià Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 S’hi va per la carretera local de Banyoles a Galliners i Bescanó, per un camí veïnal d’un quilòmetre i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina