Sant Martí Sesserres (Cabanelles)

Situació

El poble de Sant Martí Sesserres és al nord-oest de Cabanelles i és format per masies disseminades pels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la capçalera de la riera de Sant Martí. L’església, situada al cim d’un planell, centra el poble, gairebé deshabitat.

Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana.

F. Tur

Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera.

F. Tur

Mapa: 257M781. Situació: 31TDG815789.

Per anar-hi cal seguir per la carretera que puja a la Mare de Déu del Mont, que s’agafa a la comarcal de Figueres a Olot, a l’Hostal d’en Vilà, com hem indicat per a Santa Coloma de Cabanelles. A 6 km de l’inici hi ha, a mà dreta, un camí que després d’uns 300 m porta fins a l’església de Sant Martí, que és al cim d’un pujol i té al seu costat només dues cases. (JBH-JVV)

Història

L’any 992 hi ha referències al lloc de “Sessa Sancti Martini”, al comtat de Besalú.

L’any 1031 el lloc i l’església de “Sancti Martini que dicunt ad ipsa serra” eren del terme de Lledó, “in ter mino Latonense”. La senyoria feudal de la parròquia fou cedida al priorat de Lledó l’any 1204, per Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera.

A aquesta església han estat atribuïdes notícies anteriors que es refereixen en realitat al monestir de Sant Martí de les Escaules. Aquestes són concretament les aportades per Francesc Monsalvatje, relatives a l’any 898, “cellam sancti Martini”, i al 922, “abbatiam sancti Martini”, com a possessió de la seu de Girona, situada al comtat de Besalú. (JBH-MLIC)

Edifici

Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda per una nau rectangular, capçada a llevant per un campanar semicircular, obert a aquella per un simple plec, que fa la degradació.

J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent

L’església de Sant Martí Sesserres és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil apuntat, sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb volta ametllada, que s’obre a la nau per un simple plec, d’arc apuntat, que fa la gradació.

Les voltes arrenquen d’una senzilla motllura aixamfranada, que també ressegueix a l’extradós les finestres de la nau. Exteriorment, l’absis és ornamentat amb un potent ràfec, sostingut per un fris de mènsules, amb boles, en una de les quals hi ha esculpit un petit cap humà.

Als batents de fusta hi ha uns pocs elements de la ferramenta romànica o dins aquesta tradició: sis jocs de tires amb volutes als extrems i el forrellat en forma de T, amb un costat corbat i acabat en forma de cap d’animal.

Al mur de migjorn s’obren tres finestres de doble esqueixada, esveltes; una és més al fons de l’absis, i al mur de ponent damunt la porta se n’obre una altra, més ampla, convertida posteriorment en un ull de bou, irregular i matusser. Sobre la façana de ponent, a la cantonada amb el mur de tramuntana fou bastit, també posteriorment, un campanar de torre, amb un pis de finestres i coberta piramidal; i al cantó de l’absis fou afegida la sagristia.

Sobre la testera oriental de la nau hi havia una creu de pedra, de la qual resta només un fragment, poc menys de la meitat.

L’aparell amb què fou construït l’edifici és molt uniforme i construït amb carreus en algunes zones molt desfigurats per l’erosió, ben tallats i polits, disposats en filades regulars.

Sant Martí Sesserres és un edifici perfectament datable dins la segona meitat del segle XII, i palesa plenament les característiques de l’arquitectura del seu moment a la Garrotxa, emparentant-se estretament amb edificis com Sant Miquel de Bassegoda, o Santa Cecília de Sadernes. (JBH-MLIC)

Portada

Detall de la porta d’entrada, al mur de ponent, feta amb un esquema auster i coberta amb quatre arcades de mig punt en degradació, la més exterior de les quals resseguida per una arquivolta.

E. Pablo

A la façana de ponent, i seguint la mateixa estructura de l’aparell del mur, hi ha oberta la porta d’entrada a l’església. Tot i que té alguns elements alterats, com la llinda i el timpà, conserva perfectament l’estructura primitiva. Aquesta respon a un esquema senzill, bastant freqüent a l’Empordà, el qual, amb algunes variants, no gaire importants, apareix també a la Garrotxa, al Vallespir i al Rosselló, sobretot en edificis de la segona meitat del segle XII i del començament del XIII.

Per a l’obertura de la porta hom ha fet quatre plecs, partint de la superfície del mur. Els muntants d’aquests plecs són llisos i sense cap ornamentació. Damunt la porta hi ha una llinda monolítica, també llisa, amb una cornisa petita que divideix horitzontalment la porta i marca el punt d’arrencada dels arcs amb què es cobreix cada plec. Aquests arcs són de mig punt, fets amb dovelles, ben aparellades. Una filada de pedres baixes a manera de lloses, ben tallades i polides, cobreix exteriorment l’arc més extern, a manera d’arquivolta, el perfil de la qual, però, com en d’altres exemplars, no emergeix de la superfície del mur.

Els arcs serveixen de marc a un timpà que mai no fou esculpit. No cal pas dir que tant les tres creus del timpà com la de la llinda, pintades de color vermell, no tenen res a veure amb l’obra primitiva.

Una vegada més ens trobem davant un exemplar simple, en el qual hom ha prescindit totalment de l’ornamentació escultòrica. No és pas estrany que en una època de grans dificultats econòmiques hom estalviés al màxim la despesa a l’hora d’erigir els edificis. Tanmateix, la manca d’escultura i la senzillesa general que l’anima no han pas llevat a aquesta porta el notable atractiu que conserva des del seu origen. (JVV)

Treballs de restauració

En el transcurs de l’any 1993 es dugueren a terme obres de consolidació i restauració en aquest edifici, les quals es feren amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Cabanelles. Els treballs de restauració se centraren en la refacció de la teulada, la neteja de la volta i la consolidació del campanar. (MLIR)

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 62.