Resultats de la cerca
Es mostren 7391 resultats
equació primitiva
Meteorologia
Equació bàsica del moviment, de continuïtat i de la termohidrodinàmica emprada pels models numèrics de predicció del temps.
En les primeres dècades de la predicció numèrica del temps, a partir de mitjan segle XX, s’empraven models numèrics amb un gran nombre d’hipòtesis que limitaven molt el valor de les prediccions meteorològiques, però amb l’augment de la potència de càlcul dels computadors s’aconseguia eliminar hipòtesis, fins a arribar als models actuals, que utilitzen tan sols les equacions primitives, amb variables directament observables com temperatura, humitat, vent, etc
arbre genealògic de les llengües

Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
Marcelin Pleynet
Literatura francesa
Poeta francès.
És un dels representants més coneguts d’un tipus de poesia experimental a la recerca de sistemes de comunicació i de veritat per mitjà d’una visió tan subjectiva que sembla prolongar els intents del dadaisme Entre altres obres és autor de Provisoires amants des nègres 1962, Paysages en deux 1963 Les lignes de la prose 1963, Comme 1965, Stanze 1973, L’amour 1982, Fragments du coeur 1984, etc Ha publicat també assaigs sobre art
Deianira
Mitologia
Filla d’Eneu, rei de Calidònia, i d’Altea.
Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles
Castell d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava
Sant Julià de la Cirera
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta
música del monestir de Vallbona de les Monges
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges (Urgell).
Fou fundat al segle XII per l’anacoreta Ramon de Vallbona, i n’hi ha constància documental des de l’any 1153 Durant els seus tres primers segles d’existència, la comunitat tingué una gran força expansiva s’hi celebraren capítols generals d’abadesses i serví d’allotjament als reis i les seves corts Des del segle XII tingué scriptorium i una escola monacal A l’Edat Mitjana fou el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa, i la seva activitat continua viva encara avui De tots els fragments musicals que conserva el monestir, el més notable és un bifoli de cap al 1300 encolat al…
Paco Mir
Teatre
Nom amb el qual és conegut l'actor, humorista, guionista i realitzador Francesc Mir i Maluquer.
Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves 1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona 1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…
Santa Margarida d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…
Castell de Rocamora (Pontils)
Art romànic
L’antic terme de Rocamora és situat a la banda oriental del municipi, a l’inici de la vall de Sant Magí Aquest indret no apareix documentat fins l’any 1168, que Guillem de Cervelló, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem els drets que tenia en diversos llocs, entre els quals hi havia el de Brufaganya i Rocamora, tot especificant que d’aquest darrer indret li deixava tan sols la tercera part dels seus drets amb la condició que aquesta part li fos donada després de la mort del seu germà Ramon També la nissaga dels Clariana posseïa drets al terme del castell de Rocamora,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina