Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
Vinhamala

Vinhamala
Damien Ramlot (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís dels Pirineus axials, de materials paleozoics, entre Gascunya i Aragó (3.303 m alt.).
Hi neix l’Ara, que travessa la vall d’Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca Al vessant gascó hi ha una glacera, l’única dels Pirineus amb una veritable llengua glacial 21 km de llarg, les aigües de la qual s’escorren cap a la Gave de Pau
con volcànic
Geomorfologia
Aparell volcànic extern de forma cònica i construït pels materials expulsats de l’interior que s’acumulen al voltant del cràter.
Les mides són molt variables van des d’un petit promontori fins a muntanyes d’una gran alçada La composició de la roca també és molt variable N'hi ha de secundaris, que es formen a l’interior de grans cràters o al vessant lateral d’un altre con També n'hi ha d’asimètrics
Doce
Riu
Riu del Brasil que drena el centreest dels estats de Minas Gerais i Espírito Santo (579 km).
Neix al vessant est de la Serra do Espinhaço i pren la direcció NE fins a Governador Valadares, capçalera de la navegació es dirigeix cap el SE, travessa la Serra dos Aimorés i desguassa a l’Atlàntic, al nord de Riacho A la seva vall hom conrea cacau i cria bestiar boví i porcí
Caravaca de la Cruz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Argos i travessat pel canal del Taibilla.
La població s’estén al vessant d’un pujol coronat per un castell del s XV pertangué a l’orde de Sant Jaume, on hi ha l’església de la Santa Cruz És un centre agrícola horta, cànem, espart Fou conquerida definitivament el 1265 per Jaume I de Catalunya-Aragó, que la lliurà a Castella
Sant Marçal (Porta)
Art romànic
L’església de Sant Marçal, sufragània de Sant Quintí de Cortvassill és documentada l’any 1265 avui dia desapareguda, fou, segons alguns autors, l’origen de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Porta Aquesta consta d’una sola nau de base rectangular, coberta amb doble vessant, i una petita torre com a campanar
l’Artiga de Lin

Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que …
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
Missouri
Riu
Riu d’Amèrica del Nord, als EUA, l’afluent més llarg del Mississipí
.
Neix a les muntanyes Rocalloses, en les altes planes del Yellowstone, i és format per tres rius, el Jefferson, el Madison i el Gallatin, que solquen profundament el país reunits, salten per les Great Falls per a abandonar les terres altes i rocalloses i travessar la major part de la terrosa planura de l’Oest Central nord-americà, fins a Saint Louis, on lliura el seu cabal Té una llargària de 4 740 km, per a un vessant d’1 365 000 km 2 A la desembocadura porta un cabal mitjà de 1 825 m 3 /s, que equival a 1,3 l/s/km 2 , la qual cosa reflecteix l’eixutesa de la regió Només són…
Pont d’Espia (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació El pont en el seu estat actual ECSA - V Roca A la carretera comarcal 1 313, a la cruïlla amb la de Fígols i Sant Llorenç de Morunys i un xic al N del pont actual, trobem les restes del que fou el pont d’Espia, destruït l’any 1939 Mapa 34–11253 Situació 31TCG622721 MTV-VRM Història El pont d’Espia o de l’Espí travessava el Segre al congost que limita els termes de Coll de Nargó i d’Organyà, límit ja existent al principi del segle XVI quan, en establir-se els límits de la batllia de Coll de Nargó, es diu “… e devalle serra aygua vessant vers la part de Nargó e va fins al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina