Resultats de la cerca

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants…

Estudià composició i orgue al Conservatori de Praga 1942-47 i, després, a l’Acadèmia d’Arts Musicals amb Řídký Des de molt petit conegué els instruments de vent, la qual cosa li facilità l’escriptura de les obres concertants La seva música és rica en matisos i d’una expressivitat captivadora Dels concerts que compongué, el més famós és el núm 2 per a trombó 1952 També és important el Concert per a clarinet i orquestra de cambra 1971, punt culminant de la seva època de maduresa, caracteritzada per una inventiva personal i de lliure fantasia, amb ritmes irregulars i fórmules menys ortodoxes…

Rebé lliçons de cant i fou alumne de composició de John Birchensha Estudià teoria musical a partir de les obres de Th Morley i J Playford i arribà a posseir diversos tractats musicals importants, com els d’A Kircher, M Mersenne o R Descartes Destacà com a intèrpret de flauta de bec, viola, tiorba i guitarra Contractà el músic C Morelli perquè transcrivís, en tabulatura per a guitarra, una collecció de les seves peces preferides, algunes de les quals s’han conservat Pepys fou un profund coneixedor de la música i del període de la Restauració Ell mateix posseïa una habilitat innata…

Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…

Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de Madrid L’estil…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el…

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…

Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí Altres septets…