Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…
Slesvig-Holstein
Divisió administrativa
Land del N d’Alemanya.
La capital és Kiel Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord La població, majoritàriament protestant 20%, assoleix els 171,3 h/km 2 est…
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc…
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
estret de Corea
Estret marí
Estret que connecta la mar de la Xina Oriental amb la mar del Japó, entre la costa meridional de la península de Corea i les illes japoneses de Kyūshū i Honshū.