Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Sant Bartomeu del Sitjar (Camprodon)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Al mur de ponent hi és visible la porta d’entrada, sobre la qual hi ha una finestra cruciforme M Anglada La capella de Sant Bartomeu del Sitjar queda separada uns 100 m de la casa del Sitjar, situada a l’extrem sud-oriental de l’antic terme municipal de Freixenet de Camprodon, vora la collada del Sitjar, a 994 m d’altitud Mapa 256M781 Situació 31TDG501814 Per anar-hi cal prendre una pista forestal en bon estat que surt del pont de les Rocasses o de can Bei, a menys d’l km abans d’entrar a la població de Camprodon, venint…
Sant Esteve de Marganell
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’erigeix dins el clos del cementiri, prop de la masia de Can Font, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’04” - Lat 41°38’20” Per anar-hi hom pot agafar la carretera de Castellbell a Marganell Poc després del quilòmetre 6, hi ha una pista, a mà esquerra, amb una indicació que diu “Casalot”, la qual amb poca estona porta a les ruïnes de l’església També s’hi pot anar per la carretera de Can Maçana on, venint de Manresa, a mà esquerra, es troba el trencall que mena a…
Santa Maria de Tornabous
Art romànic
Situació Interior de l’antiga església parroquial, ara al peu de l’actual, amb la volta de la nau reforçada per fermes pilastres i arcs torals ECSA-M Catalán Els vestigis de la primitiva església parroquial de Tornabous estan integrats dins la nova parròquia que presideix el poble Mapa 33-14 360 Situació 31TCG382186 Tornabous és situat al peu de la carretera de Vilagrassa a Balaguer C-148 També creua el poble la carretera d’Agramunt a Bellpuig LV-3 341 JNB Història Bé que del lloc i el castell de Tornabous hi ha referències des del segle XII, de l’església parroquial de Santa Maria de…
Santa Maria de Ribelles (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Absis de l’església, que s’aixeca sobre una alta socolada, amb la torre del castell a mà dreta ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de Ribelles es troba dins el recinte del castell de Ribelles, que corona la part alta del poble homònim, sobre la carretera de Ponts a Calaf JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG574385 Història La història d’aquesta església parroquial està en estreta relació amb el castell de Ribelles i els seus senyors Una de les primeres notícies d’aquesta església data de l’any 1141, en què el bisbe d’Urgell, Pere, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu l’…
Mare de Déu del Remei, abans Sant Julià del castell de Santa Oliva
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó La capella de la Mare de Déu del Remei és situada dins l’àmbit del castell de Santa Oliva, amb el qual forma un tot harmònic El conjunt és a 4,5 km del Vendrell per la carretera de Llorenç del Penedès JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 Història Com el castell de Santa Oliva, Sant Julià del castell estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès La seva primera referència documental es troba en el precepte del rei…
Santa Maria de Valldellou
Art romànic
Situació Interior de l’església, on s’aprecia perfectament l’aparell original, de carreus ben escairats i collocats ordenadament Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria presideix, juntament amb la magnífica torre castell, el poble de Valldellou, situat a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill, sobre un petit turó Mapa 32-13 327 Situació 31TBG966438 Per a arribar al poble cal prendre la carretera local que des de Castellonroi va a Camporrells tot passant per Valldellou JBP Història Aquesta església fou una dependència de la canònica de Sant Pere d’Àger Li fou lliurada pels…
Sant Pere de Sobrecastell (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Edifici ruïnós que té aterrats els murs del sector nord-est ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere és als afores i davant del dispers nucli de Sobrecastell, a l’altra banda de la Valira de Cornudella, obaga de la serra de Berganui L’ermita de Sant Pere és al peu d’un turó i vora d’un vell camí que menava d’Areny a la vall de la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG117822 Passat el km 103 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, s’enfila a l’esquerra una carretera que s’endinsa per la Valira de Cornudella Molt aviat s’arriba a Sobrecastell Des de casa Monge s’agafa un camí que surt a…
Sant Pere de Sessué
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta capella, on és perfectament visible l’absis romànic ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al cim d’un esperó rocallós, a uns 2 km del poble de Sessué, al costat de la pista que enllaça el poble de Sessué amb la carretera del Solano que porta cap a Eressué i Ramastué Mapa 31-9 179 Situació 31TBH928152 Església De l’església original, només en resta la meitat de llevant de la nau, tancada per un mur de lloses, que sembla que fou reaprofitada com a cabanya Malgrat el seu estat ruïnós, encara es conserven prou vestigis per a restituir-ne l’estructura…
Castell de Sarroca o de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma, capital d…