Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
Sant Jaume de Gavàs (Bissaürri)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església parroquial, amb l’absis totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell Aquesta església parroquial presideix el poble de Gavàs 1 244 m, a migjorn de Bissaürri, a la vall del riu de Gavàs i als peus del petit turó de Sant Joan, en el qual s’emplaçava l’antic castell de Gavàs 1 420 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH938066 L’accés a Gavàs es fa des de Bissaürri, entre els quilòmetres 77 i 78 de la carretera C-144, per la pista que vers el migdia duu a la vall del riu de Gavàs o de Veri Cal tenir en compte, però, que Gavàs és el primer poble que es troba, a…
Sant Romà de Massivert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta Mapa 33-10 214 Situació 31TCG204966 Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi…
Sant Bartomeu de Sirès (Bonansa)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església Aproximadament hi ha 30 minuts a peu MAF-XFG…
Sant Cristòfol de Sirès (Bonansa)
Art romànic
Situació Absis d’aquesta església parroquial, molt transformat i sobrealçat com la resta de l’edifici Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Cristòfol s’alça al nucli de cases, la majoria deshabitades, que formen el poble de Sirès, a 1 040 m d’altitud Mapa 32-10213 Situació 31TCG115981 Per a arribar-hi cal agafar la mateixa pista que du a Espollà i Gavarret Poc abans d’arribar a Espollà, cal desviar-se a mà esquerra tot travessant el barranc de Sirès MAF-XFG Història EI primer esment del lloc de Sirès és de l’any 1186, en què Arsèn d’Espills lliurà al monestir de Santa Maria de Lavaix dos…
Mare de Déu de l’Obac (Viacamp)
Art romànic
Situació Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG027670 Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra JAA-JBP Història D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac No trobem altre possible topònim…
Santa Maria de Puig-redon (Lladurs)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent, part refet a posteriorment L Prat Aquesta església és situada dins el terme parroquial de Montpolt i a l’extrem sud-occidental del municipi de Lladurs, al mas Puig-redon o Porredon Mapa 291M781 Situació 31TCG676577 Per anar-hi des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Bassella fins a Querol 12,500 km Un cop a Querol, cal emprendre el camí, degudament senyalitzat, que duu a Montpolt i a Massarrúbies hom el deixarà al cap de 4,700 km, punt en el qual es trobarà a mà esquerra un trencall que porta a Puig-redon Hi ha un senyal que indica…
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de…
Club Esportiu Universitari

Equip de rugbi dels anys setanta del Club Esportiu Universitari
Antonio Arias
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1952 i també conegut com CEU, fou promogut per Josep Barrachina per aglutinar els atletes de les diferents especialitats esportives que fins llavors competien independentment sota el nom de Club Universitari o Universitat de Barcelona Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha acollit nombroses seccions, de les quals les d’atletisme i de rugbi encara estan en actiu 2021 La secció d’atletisme s’entrenava a Montjuïc i, tot i la inestabilitat dels primers anys, fou l’eix vertebrador del club durant la primera època La temporada 1957-58 rebé el suport de la Universitat de Barcelona…
Guillem Sagrera
Guillem Sagrera Interior del Castell Nou de Nàpols (1447-54)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà ~1410, avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe…
Sant Pere de la Cardosa (Cervera)
Art romànic
Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història Del lloc de la…