Situació
Capçalera d’aquesta església parroquial, amb l’absis totalment mancat d’ornamentació.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església parroquial presideix el poble de Gavàs (1 244 m), a migjorn de Bissaürri, a la vall del riu de Gavàs i als peus del petit turó de Sant Joan, en el qual s’emplaçava l’antic castell de Gavàs (1 420 m).
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TBH938066.
L’accés a Gavàs es fa des de Bissaürri, entre els quilòmetres 77 i 78 de la carretera C-144, per la pista que vers el migdia duu a la vall del riu de Gavàs o de Veri. Cal tenir en compte, però, que Gavàs és el primer poble que es troba, a ponent, i per tant a la primera cruïlla important cal desviar-se i agafar el camí de la dreta. (JBP)
Història
L’esment més reculat del lloc de Gavàs és del 1068, any en què els habitants de Gavass són consignats al capbreu de Sant Vicenç de Roda referent als delmes de Castilló de Sos. D’antuvi i fins a les acaballes del segle XVIII l’església de Gavàs depengué de la parroquial de Castillo de Sos i, per tant, de la seu i canònica de Roda.
L’església de Sant Jaume va ésser reformada i ampliada a partir de l’època moderna. (JBP)
L’església de Sant Jaume és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral flanquejat per dues capelles rectangulars, cobertes amb voltes de canó, de directriu perpendicular a la volta de la nau. Aquesta estructura originària ha estat modificada per la construcció de capelles al costat nord i oest de la nau i sobretot per la construcció d’un campanar de torre a la façana oest del temple, adossat a l’angle sud-oest i integrat, com una capella, a l’interior de la nau.
Església
La porta, d’estil renaixentista, datada el 1683, s’obre a la façana sud, probablement al mateix indret que ocupava la porta original. És aixoplugada per un porxo. A cadascuna de les capelles s’obre una finestra d’una sola esqueixada i a l’absis, desplaçada cap al sud, hi ha una altra finestra de factura tardana.
L’aparell de les parts originals és de carreus, ben tallats, sense polir, disposats en filades uniformes i desiguals, que evidencia una construcció tardana, datable entre la fi del segle XII i el començament del segle XIII, mancada de tota mena d’ornamentació a les façanes.
Cal assenyalar les semblances entre l’estructura de les capçaleres de Sant Jaume de Gavàs i de Sant Martí d’Espés de Baix (o de Jus), ambdues amb l’absis central flanquejat per dues capelles rectangulars, molt més primitiu el d’Espés i més acostat als models de l’arquitectura de la seva època el de Gavàs. (JAA)
Bibliografia
- Boix, 1982, doc. 426
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/2, pàgs. 87-93
- Benedicto, 1995, pàgs. 96-99