Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Algèria 2012
Estat
El 10 de maig es van celebrar eleccions parlamentàries, les primeres després de l'onada de canvis al món àrab i que havien de mostrar el suport de la ciutadania a les propostes de reforma del president Bouteflika Abans s'havien introduït reformes polítiques, com una nova llei electoral i la creació de la Comissió Nacional per a la Supervisió de les Eleccions En aquests comicis es van presentar 28 noves formacions i van tenir un índex de participació baix 42,9%, però superior a eleccions anteriors El Front d'Alliberament Nacional FLN, de Bouteflika, es va imposar amb 220 escons dels 463 en joc…
Joan Laporta i Estruch
Joan Laporta i Estruch
Esport general
Política
Advocat, dirigent esportiu i polític, també conegut per Jan Laporta.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del…
,
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
les Cevenes
Paisatge de les Cevenes
© Jaume Ferrández
Serralada
Serralada d’Occitània, França, formada per l’aixecament del costat sud-est del Massís Central i oberta cap a la vall inferior del Roine i la plana del Llenguadoc pel sud, que dibuixa un arc de 480 km de llargada.
És la principal divisòria d’aigües entre els rius mediterranis Ardecha, Gard i Erau i els atlàntics Loira, Tarn i Alier És constituïda sobretot per roques metamòrfiques gneis, esquists intensament plegades i afectades pels moviments orogènics hercinians Hi ha també formacions calcàries del Juràssic i volcàniques Tenen una altitud mitjana entre els 900 i 1200 m i culminen a 1750 m Hi ha carbó vora Alès, que abasta la indústria pesant Els castanyers d’aquesta regió són famosos, i a la part nord hom conrea la vinya El 1970 fou creat el parc nacional de les Cevenes 84000 ha
Massís Central
Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
xarxa en bucle
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.
estromatòlit
Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com a laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la història…
Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses
Societat formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.
El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886 A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament