Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Montsó
Municipi
Municipi de la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, al límit amb la Llitera.
La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del segle XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al segle XV sobre la primitiva, romànica del segle XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives…
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
monestir de Gerri

El monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…
suec
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada per uns 8.000.000 d’individus, val a dir per la quasi totalitat de suecs, uns 300.000 finlandesos i per grups, ja molt afeblits o negats, a Estònia i als EUA.
Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els segles XIV-…
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
Henri Pousseur

Henri Pousseur
© Héléne Pousseur
Música
Compositor i teòric belga.
Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta abandonà l’…
,
Oleguer
Sepulcre de sant Oleguer, obra barroca de Francesc Grau i Domènec Rovira, amb imatge gòtica de Pere Sanglada
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…
Joaquim Marsillach i Lleonart
Joaquim Marsillach i Lleonart
© Fototeca.cat
Música
Crític musical.
Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya…
,
Vidal de Vilanova
Història
Política
Cavaller.
Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i després hi…