Resultats de la cerca
Es mostren 5347 resultats
Martín Almagro Basch
Arqueologia
Arqueòleg.
Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid 1954-81 i…
,
Josep Maria Gasol i Almendros
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…
,
Hortensi Güell i Güell
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la creació de la…
,
Eduard Arranz i Bravo

Eduard Arranz i Bravo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…
Bibliografia sobre les arts decoratives i les arts industrials
Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-1993 catàleg d’exposició, Barcelona, 1993 Cirici, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Cirici, A Ceràmica catalana , Barcelona, Edicions Destino, 1977 Dalmases, N de Giralt-Miracle, D Argenters i joiers de Catalunya , Barcelona, Edicions Destino, 1985 El diseño en España Antecedentes históricos y realidad actual catàleg d’exposició, Brusselles, 1985 FAD Dels bells oficis al disseny actual Una història de les arts decoratives a Catalunya al segle XX catàleg d’exposició, Barcelona, 1981 Folch i Torres, J coordinador…
Sant Tomàs de Casarilh

Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de…
Atenes

Vista de la ciutat d’Atenes amb el Mont Hymettós al fons
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de Grècia i del nomós de l’Àtica.
La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…
les Drassanes de Barcelona

Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
Empúries
Vista aèria d’Empúries. Vora la mar, la Neàpolis grega; més endins, la ciutat romana
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…
Sant Pere de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…