Resultats de la cerca

L’Església catalana de la baixa edat mitjana donà suport econòmic i militar a la Corona en les guerres de conquesta contra l’islam al Regne de València i a les Illes El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, per exemple, va participar en la conquesta de Mallorca amb cent cavallers armats, mentre que la d’Eivissa estigué a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ajudat pel comte de Rosselló, Nunó Sanç, i per l’infant Pere de Portugal L’Església tingué una bona relació amb la monarquia, fins i tot quan, després de la conquesta de Sicília, Pere el Gran fou excomunicat i deposat…

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…

Cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona Enciclopèdia Catalana / R Ramos Els Jocs Olímpics es van celebrar a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992 La seva repercussió esportiva i ciutadana va ser extraordinària La ciutat va acollir l’esdeveniment amb un singular aire festiu, i els atletes de l’Estat espanyol —una bona part dels quals eren catalans— van obtenir un nombre de medalles inèdit 13 d’or, 7 d’argent i 2 de bronze La preparació dels Jocs va aportar un impuls inqüestionable a l’esport de base, al món del voluntariat i al patrocini empresarial Però més enllà del…

Pel que fa al sistema policíac de Catalunya, la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia van marcar, des de 1978-79 un camí que lentament s’ha anat desenvolupant, tot conformant un model tripartit, de gran complexitat des del punt de vista de les administracions que la integren d’una banda, el govern de l’Estat amb dos cossos, el Cos Nacional de Policia als nuclis urbans i la Guàrdia Civil a la resta del territori, que realitzen tasques extra i supracomunitàries d’una altra, el govern de la Generalitat amb un cos, el de Policia-Mossos d’Esquadra, que té les funcions de policia ordinària…

La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes, que es va…

Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…

La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…

La Pesta Blava , V Bello, Edicions 3 i 4, València, 1988 MG El cas valencià és el paradigma mateix segons el qual les elits culturals constitueixen un grup generador d’interpretacions de la realitat social i de perspectives de canvi El mestratge iniciàtic de Joan Fuster durant les dècades anteriors i de les generacions universitàries del franquisme tardà en són l’expressió més diàfana En efecte, l’avançada solitària i apassionada de Joan Fuster, d’una banda, i, de l’altra, l’anomenat grup dels jesuïtes, entre els quals destaquen Rafael-Lluís Ninyoles i Monllor, Lluís-Vicent Aracil i Boned,…

El conseller d’Economia A Mas lliura els pressupostos de la Generalitat a J Reventós, president del Parlament català, Barcelona, 7-1-1997 AVUI L’aprovació de les preautonomies a partir del 1977 va comportar l’establiment d’uns mecanismes de finançament que naixien amb la mateixa precarietat que patien les institucions del moment Fou a partir del 1980, quan els diferents estatuts d’autonomia van començar a ser vigents, que els diferents tipus de finançament previstos en aquells estatuts van entrar en funcionament Fins el 1986 va regir l’anomenat sistema del cost efectiu, en virtut del qual les…

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…