Resultats de la cerca

L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…

Situació i presentació El municipi de SantPere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona La vila de SantPere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues…

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de SantPere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de SantPere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N…

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

Situació i presentació El terme municipal d’Aldover, de 19,24 km 2 , és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El municipi és situat entre els de Xerta, a tramuntana, Tortosa a migdia, Alfara de Carles a ponent el termenal arriba fins al cim del Penyaflor, a 517 m i Tivenys i Tortosa a llevant, a l’altra banda del riu Sembla que el topònim Aldover prové de l’àrab aldowayra , que significa ‘la caseta’ El lloc efectivament és d’origen anterior a la conquesta cristiana Així, el 1149 és documentat in Aldover El 1154 el comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa, donà a l’…

Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’Alt Millars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format principalment per roques calcàries i margues juràssiques i…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…