Resultats de la cerca
Es mostren 6018 resultats
Teatre dels Festivals de Bayreuth
Música
Gran teatre destinat a la representació de l’obra de Richard Wagner, situat a Bayreuth, al sector de Francònia integrat a Baviera.
La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth de cedir-li…
Antoni Ribas i Piera
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en dret i econòmiques 1958, es dedicà inicialment al teatre escrivint El vacío i Jaque al rey y a la reina El 1958 s’introduí en el cinema com a meritori, secretari de rodatge i després ajudant de direcció, tasca que exercí a Tierra de todos 1961, Antonio Isasi-Isasmendi Fray Escoba 1961, Ramón Torrado, i Tú y yo somos tres 1961 i Samba 1964, ambdós de Rafael Gil, entre d’altres El 1966 fundà la productora Montornès Films, per a la qual realitzà l’any següent el primer llarg de la seva irregular i dispersa filmografia Las salvajes en Puente San Gil , una…
Lluís Marquina i Pichot
Cinematografia
Director, guionista, productor i tècnic de so.
Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936,…
Josep Maria Maristany
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…
Mari Chordà

Mari Chordà
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora Maria Ascensió Chordà i Recasens.
Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…
Indonèsia 2014
Estat
Setze anys després de la caiguda del general Suharto, l’any 2014 Indonèsia va confirmar que es mantenia ferma en la seva consolidació democràtica Les eleccions presidencials més disputades de la història del país, celebrades al juliol, van posar fi a la victòria del fins aleshores governador de Jakarta, Joko Widodo, del Partit de la Democràcia PD, davant del candidat del Gerindra, el gendre de l’exdictador, Prabowo Subianto Widodo, percebut com un polític reformista, lluny de les dinasties i elits que històricament han controlat el país, va obtenir el suport del 53%…
orde Teutònic

Dominis de l’orde Teutònic
© Fototeca.cat
Militar
Orde militar creat cap al 1190 a Sant Joan d’Acre, amb finalitats hospitalàries, però que assumí aviat un caràcter militar.
Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers i foren…
PSA Group
Jordan de Fórmula 1 equipat amb motor Peugeot
© X. Pintanel
Economia
Empresa francesa dedicada a la fabricació d’automòbils.
Té l’origen en l’empresa metallúrgica fundada el 1810 pels germans Jean-Pierre i Jean-Frédéric Peugeot, especialitzada en la fabricació de tota mena d’eines d’acer Posteriorment orientada a la maquinària i a la indústria pesant, el 1888 construí el primer automòbil, equipat amb motor de vapor i de tres rodes, i poc després en construí un d’equipat amb un motor Daimler Centrats en la fabricació i el desenvolupament d’automòbils, l’any 1897 els germans Armand i Eugène Peugeot fundaren la Société des Automobiles Peugeot , que aviat es convertí en una de les primeres empreses europees de la nova…
Castell de Benavent (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…
Castell d’Albatàrrec
Art romànic
El poble d’Albatàrrec és a 147 m d’altitud, a la plana alluvial de l’esquerra del Segre Aquest indret fou colonitzat, conjuntament amb Vilanova de Fontanet avui la Bordeta, Albarés i Pedrós, en una data posterior al 1168 Repoblat per habitants del nucli de Lleida Albatàrrec es convertí en un “ carrer ” de la ciutat de Lleida, caràcter que no perdé fins ben entrat el segle XIV No han pervingut, malauradament, notícies d’època medieval del castell d’Albatàrrec Tanmateix hi ha referència d’un tal Pere d’Albatàrrec, de ben segur senyor del lloc, el qual l’any 1191 va cedir tots els seus béns als…