Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
Amadeu Cros i la Societat Anònima Cros
Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu Cros era…
llengües sinotibetanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües del sud-est d’Àsia, postulada per similituds fonològiques (més que per relacions historicogenètiques comprovades): tendència al monosil·labisme, a l’ensordiment de consonants sonores, presència de tonalitats musicals amb valor significatiu, i tendència a la reducció de la morfologia.
Comprèn cinc grups de llengües el xinès, el tibetà, el birmà, el bàric i el karènic alguns autors també hi inclouen les llengües miao i yao , parlades en diversos llocs del sud- oest de la Xina
producte nacional brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts pels nacionals del país —independentment d’on es produeixin— durant un any (equival al PIB, deduïda la producció estrangera realitzada al mateix país i afegida la realitzada a l’exterior per productors nacionals).
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
principat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or feta encunyar el 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó, per substituir el pacífic, a les seques de Barcelona i Perpinyà, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
De la sèrie, són coneguts els múltiples de dos doble principat i de deu ambdós posteriors al 1505 i el mig principat
doblonet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al País Valencià, al s XVIII, a la moneda d’or de mig escut i també, al s XIX, a la petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó, conegudes més generalment amb el nom castellà de durillos
.
agostar
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al pirrial d’or sicilià de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó (1282-85) d’un pes de 4,35 g i llei de 23,75 quirats. El 1285 el rei establí el seu valor a 14 sous barcelonesos.
sobreeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.
foriscapi
Història
Dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme; en general, acostumava a ésser la tercera part del valor de l’immoble.
Si el senyor feia ús del dret de fadiga, no tenia el foriscopi
cinquantí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de plata, encunyada pels reis Felip III, Felip IV i Carles II a la seca de Segòvia, d’un valor de cinquanta rals, d’on li ve el nom, un pes de 169 grams i un mòdul de 75 mm.
Era de fet una moneda d’obsequi, d’emissió i circulació limitades