Amadeu Cros i la Societat Anònima Cros

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36.

Amadeu Cros i Nubiola. Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle.

Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics. Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens.

El 1888 Amadeu Cros era president del Cercle Francès de Barcelona. Una publicació francesa que parlava d’algunes persones de l’esmentat Cercle comentarà: "comme Mr Amadée Cros, done le grand pére, pour echapper a la reaction vint en Espagne en 1814, y fonda une fabrique de produïts chimiques devenue tres importante, que son petit-fils dirige encoré aujourd’hui, et qui, a un moment ou la qualité de Français n etaitpas une recommandation en Espagne, sut s’attirer l’estime des Catalans et en faire beneficier son pays" (Spoll, E. A., Barcelone et l’Exposition Universelle de 1888, Barcelona 1889).

La comptabilitat de la casa Cros es portà en francès fins ben avançat el segle XIX.

Carta d’Amadeu Cros, 1885.

Amadeu Cros rebé l’herència del seu pare Joan Timoleont, la segona generació de fabricants d’àcids al poble de Sants. El seu avi havia estat el primer a fabricar àcid sulfúric en cambres de plom i el seu fill i el seu nét mantingueren la tradició familiar. La fàbrica era completada amb una botiga de venda dels seus productes al carrer de la Princesa, núm. 21 de Barcelona.

El 1869, Amadeu Cros és encara un fabricant que segueix la tradició. Es presentà com a: “Fill de Joan T. Fàbrica de productes químics per a la indústria en general: àcids, sals, minerals i extractes “piroleñosos”. Gran dipòsit de drogues al carrer de la Princesa, a l’engròs, per a les indústries, arts i farmàcies (El Indicador de España, Barcelona 1869).

Forns mecànics de torrada de pirites, 1931.

És aleshores, precisament, que l’esmentat magatzem es converteix en dipòsit central del “guano català artificial” d’Émile Lebrun. Aquest caràcter de dipòsit central hauria estat incompatible amb una producció pròpia d’adobs.

El 1878 Amadeu Cros traslladà la fàbrica de Sants a Badalona, arran de mar, entre la platja i la línia de ferrocarril. A aquesta primera etapa de la fàbrica correspon la carta publicada al Diari de Barcelona, que reproduïm pel seu interès econòmic i per donar una pinzellada humana del personatge.

Són rares les referències públiques que es troben de la fàbrica de Cros. N’hi ha una el 1892 amb motiu d’un huracà que afectà la costa a l’altura de Badalona i que causà greus perjudicis a la seva fàbrica i a les veïnes (l’Anís del Mono, una refineria de petroli, una altra de sucre, les galetes Palay). Un exemple d’aquesta inhibició és l’absència de la casa Cros a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

L’entrada de Cros en el sector dels fertilitzants o adobs químics no es devia produir fins al final del segle. La primera referència és del 1896. S’hi presenta com a primer fabricant de productes químics per a la indústria i l’agricultura i de primeres matèries per a adobs.

Productes de Ia casa Cros (1896)
productes químics bàsics:	àcid sulfúric
	àcid muriàtic o clorhídric
	àcid nítric
	àcid acêtic
	sulfatde ferro
	sulfat d'alumini
	sulfat de sosa
	sal d'estany
adobs químics:	superfosfat de calci: àcid sulfúric amb fosfat de calci (aquest s'obté de Iletada de calç amb àcid fosfòric)
	clorur de potassi: tractament de dos minerals que el contenen, Ia silvinita i Ia carnal·lita abundants a Ia zona Súria-Cardona
	sulfat de potassi: àcid sulfúric amb clorur de potassi
	nitrat de potassi: àcid nítric amb clorur de potassi
	nitrat de sodi: nitrat de Xile
	sulfat de coure -dit també caparrós blau-: àcid sulfúric amb residus de coure
	escòries Thomas: residus procedents de Ia indústria siderúrgica

Els fertilitzants, però, són una conseqüència d’un procés químic en el qual intervenen alguns dels productes que els Cros fabriquen des de fa més de seixanta anys. S’hi afegeixen alguns productes naturals o derivats d’altres indústries (vegeu quadre).

El procés significa que l’empresa Cros passarà progressivament de la fabricació de productes que tenien aplicació industrial a la fabricació de productes que s’aboquen directament a l’agricultura: els fertilitzants.

El canvi és substancial, però també ho és l’inici d’una política comercial que consisteix en l’obertura de dipòsits comercials dels seus productes per a la resta de l’estat. Al final del segle en té a Andalusia (Granada, Jerez, Màlaga, Motril), País Valencià (Alacant, Gandia, València, Sueca), Múrcia (Albacete), País Basc (Bilbao, Pasajes), Castella (Guadalajara, Miranda de Ebro) i Aragó (Saragossa)

El caràcter especialment agrícola de la majoria d’aquests centres indica que els adobs es posaven en primera fila. L’èxit comercial impulsarà la companyia cada cop més cap a la producció i venda de fertilitzants.

La societat anònima (1904)

La creació de la societat anònima l’any 1904 sembla estar al servei de la seva expansió i dels anys que té aleshores Amadeu Cros.

Estatuts de la SA Cros. La SA Cros, creada el 1904, està al servei de l’expansió comercial industrial que imposa l’entrada al sector dels fertilitzants.

L’expansió de la societat s’havia iniciat feia uns anys en comprovar les possibilitats comercials d’uns fertilitzants que trobaven col·locació en les regions agrícoles espanyoles. La societat es creà amb una clara voluntat de creixement. Els diners de la família Cros ja no són suficients per a atendre la compra o la construcció de fàbriques noves i per a incrementar la presència en els principals centres agrícoles de l’estat, com també per a augmentar la producció.

Però també hi influeix l’edat d’Amadeu Cros. Aquest té aleshores 72 anys. Ha vist morir un dels seus fills –Carles Cros i Xuriguer– el 1900, però en té dos més d’incorporats o d’incorporables al negoci. La societat anònima és feta a la seva mida, per a donar la sortida financera que necessita l’establiment creat pel seu avi.

La SA Cros es constituí el primer de juliol del 1904. El seu objecte social són “les operacions de comerç, especialment les de productes químics i adobs, segons l’article primer dels seus Estatuts. Però la publicació d’aquests presentarà la SA Cros com a fàbrica d’àcids i altres productes químics i de matèries primeres per a adobs”, seguint la línia de la seva antecessora.

A continuació figuren els socis fundadors de SA Cros (1904):

• President: Amadeu Cros i Nubiola
• Vocals per a les accions preferents: Domènec Taberner i Prim, banquer (Caixa Vilumara); Venanci Camprodon i Sansalvador, corredor de borsa
• Vocals per ales accions ordinàries: Juli Galve Brousson; Amadeu Cros i Xuriguer, fill del President; Eduard Maristany, futur marquès de l’Argentera (1918), enginyer cap de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant -MZA-; Josep Cucurella i Tort, advocat i diputat a Corts
• Vocals suplents: Joan Baptista Borés i Sagues, de la casa Borés i Companyia, comerciant de carbons; Isidre Taberner, germà del banquer
• Gerents: Amadeu Cros i Xuriguer; Juli Galve i Brousson

Llibre oficial de comptabilitat de la SA Cros, 1905.

La societat anònima inicial és poca cosa més que el patrimoni industrial d’Amadeu Cros. El capital serà de 7 milions i mig de pessetes, però el subscrit inicialment és de 4,6 milions de pessetes, que és el valor que es dóna a l’aportació de “la casa industrial i comercial” d’Amadeu Cros. Aquest serà el President del Consell d’Administració i es mantindrà en el càrrec “mentre vulgui” (art. 18 dels Estatuts). A més, rebrà 30 000 pessetes mensuals per l’aportació del nom comercial, mentre visqui.

Les accions emeses seran 15 000, de cinc-centes pessetes cadascuna: 10 000 de caràcter ordinari i 5 000 de caràcter preferent. Les accions concedides a Amadeu Cros seran ordinàries i suposen el 61 % del capital total.

Evolució del capital.

Les accions preferents eren uns títols creats per atreure l’inversor anònim i al marge de la gestió de l’empresa. Les emeses per la SA Cros tenien dret a rebre un 6% d’interès amb càrrec als beneficis de l’empresa, abans que les ordinàries cobressin dividend, d’aquí el nom de preferents.

La composició del primer Consell d’Administració demostra el caràcter familiar que té encara l’empresa i la voluntat d’expansió. D’una banda, parents i amics. De l’altra un banquer i un corredor de Borsa.

Amadeu Cros morí el 1916.

L'expansió amb els superfosfats

L’etapa expansiva de Cros s’inicià immediatament després de constituir-se la societat anònima. Una expansió per tot l’Estat, que es proposa descentralitzar la producció i crear tants centres industrials com convingui.

El 1907 inaugurà la fàbrica d’Alacant i el 1908 la de Sevilla (San Juan de Aznalfarache). Va seguir la de Santander i ja dintre de la dècada dels anys vint es van comprar les tres fàbriques que tenia a Alacant, València i Màlaga la Union Espagnole des Fabriques d’engrais, des produits chimiques et des superphosphates. Finalment, hi va afegir la fàbrica de Lleida que havia instal·lat allí la Sociedad Española para la fabricación del Ázoe.

El producte central de Cros serà el superfosfat. El 1927 la producció de les seves fàbriques superava les 1000 tones diàries.

Fàbrica de Badalona, 1930. La SA Cros es configura com la primera empresa química catalana i una de les més importants de l’estat. El seu producte central serà el superfosfat.

Per a finançar-se, Cros emeté obligacions des del 1926, que cotitzaren a la Borsa de Barcelona des del moment de la seva emissió. Les accions, en canvi, no començaren a cotitzar fins el 1929 a Barcelona i a Madrid.

El 1931 Cros, que mantenia el seu domicili al vell local del carrer de la Princesa, comprà la casa del passeig de Gràcia, xamfrà Aragó, que serà el seu nou domicili social i seu dels serveis centrals. Tenia aleshores 13 fàbriques: Badalona, Alacant, Sevilla (2), Màlaga (2), València, Valladolid, Lleida, Santander, Palma de Mallorca, Portopí i la Corunya. La seva plantilla laboral era de 3 500 persones. En la seva cartera de participacions hi havia accions de l’Electroquímica de Flix –amb l’exclusiva de venda dels seus productes–, Electro-Metal·lúrgica de l’Ebre i Indústries Químiques i Tartàriques, de Girona. La societat tenia una flota pròpia de vaixells de càrrega, amb vuit vapors. El seu capital social era de 60 milions i tenia unes reserves de 25 milions més.

La resta de la història. Fets destacats

SA Cros. Resultats.

Durant els anys de la postguerra, la SA Cros es configurà com la primera empresa química catalana i una de les més importants de l’Estat. El seu paper a la Borsa de Barcelona era fonamental. Les seves accions són considerades “or en barra”. En els anys 1955 i 1956 arriben a cotitzar per sobre del 1 000%, el seu sostre:

• 1966: Cros i Unión Explosivos Rio Tinto integren, al 50%, Fosfórico Español SA –FESA-i tenen converses per a parlar de fusió de les dues empreses. Les negociacions es trencaren.
• 1969: El grup financer di Mora-Livanos –greco-italià– comprà al voltant del 30% del capital.
• 1971: Cros pren el control d’Amoníaco Español SA que era propietat de la multinacional nord-americana ESSO.
• 1972: Compra de la societat Doctor Andreu SA –producció i distribució de productes farmacèutics– en la línia de diversificació iniciada uns anys abans. Compra també el paquet minoritari que la multinacional alemanya Hoechst tenia a Electroquímica de Flix. El Banc de Santander compra les accions del grup di Mora-Livanos i es converteix en el primer accionista de la societat. Així, el grup Cros era constituït, principalment, per les següents empreses: Electroquímica de Flix, Electro-Metal·lúrgica de l’Ebre, Fosfórico Español, La Industrial Química de Zaragoza, Química Industrial de Capuchinos, Tharsis Sulphur and Copper (pintes a Huelva), Crono SA, Transports, Duanes i Consignacions –TAC–, SA de Abonos Medem, Doctor Andreu i Mobiliària Cros.
• 1973: Absorbeix l’Electroquímica de Flix.
• 1976: És el primer exercici amb pèrdues de la seva història. L’acció es cotitza per primera vegada per sota de la par.
• 1982: Torras Hostench, una empresa paperera, controlada pel grup KIO (Kuwait Investment Office) compra el 15% del capital. El Banc de Santander redueix la seva participació.
• 1982-86: Sempre amb resultats negatius, Cros inicia un ajustament de la seva divisió de fertilitzants. Tancarà les fàbriques d’Alacant, San Juan de Aznalfarache, Sant Carles de la Ràpita, la planta de granulació, urea i amoníac de Màlaga, les instal·lacions d’àcid sulfúric i de superfosfats de Badalona i El Burgo, la planta d’amoníac d’Elviña, la de sulfúric de Santander, les fàbriques de superfosfats de les seves filials Indústries Químiques de Tarragona i Química Industrial de Capuchinos. La plantilla passa de més de 6 000 persones a 2 500.
• 1986: El Banc de Santander ven la resta de les seves accions a Torras Hostench.
• 1987: Es tanca definitivament la històrica fàbrica de Badalona. Cros fa una ampliació de capital, que suposa doblar el capital –una acció nova per una de vella– amb una prima del 500% assegurada i coberta per Torras Hostench. Amb aquests diners, comprà el 25% d’Explosivos Rio Tinto que tenia Torras Hostench.
• 1988: Explosivos Rio Tinto i Cros acorden la fusió de les dues entitats, i creen ERCROS. El domicili serà a Barcelona. Els principals accionistes són el grup Torras (38%) i Xavier de la Rosa (17%).