Resultats de la cerca

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…

Situació Aquesta església és la parroquial del petit poble de Ger, arredossat a la muntanya, a 1 135 m d’altitud Mapa 36-10 217 Situació 31TDG049963 Per a accedir-hi des de Puigcerdà, cal prendre la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell Al cap d’uns 9 km trobarem, a mà dreta, el poble de Ger RMAE Història El primer esment de la parròquia de Ger s’ha de cercar en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document segurament redactat al final del segle X L’any 1026, l’ardiaca Ponç feu un llegat a Santa Coloma de Ger d’un mas que havia comprat a Baró juntament…

Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel…

Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de…

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi residien temporalment la…

El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra en el…

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de superfície…

El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa…