Resultats de la cerca
Es mostren 6327 resultats
Dhaka
Ciutat
Capital de Bangladesh i de la divisió administrativa homònima, a la vora esquerra d’un afluent del riu Dhaleswari.
Al segle XVII esdevingué un gran centre artesanal, i al segle XVIII assolí la màxima esplendor en fer-se famosa pels brodats en or i per les sedes i mussolines Al segle XIX, però, la fabricació d’aquests productes no pogué competir amb la creixent producció industrial, la qual cosa en feu minvar la població 900000 h el 1700 Actualment hom hi ha establert indústria tèxtil a gran escala jute i cotó, i també indústria química i alimentària És el centre comercial més important de l’interior, sobretot pel jute és al bell mig d’una regió especialitzada en aquest conreu Un nou sector…
Krasnojarsk
Kraj de Rússia.
La capital és Krasnojarsk Situat a la Sibèria central, a la conca del Ienissei S’estén des de les costes de l’oceà Àrtic fins a les regions muntanyoses de la Sibèria del sud, en uns 3000 km es caracteritza per la seva extraordinària varietat i riquesa de condicions i recursos naturals El riu més important és el Ienissei Hom extreu or, carbó, i obté ferro, metalls no ferrosos, mica i grafit Hi ha estat creada una potent base industrial maquinària pesant, construccions de vaixells, recollectores, equips per a la indústria de la fusta, siderúrgia i metallúrgia no ferrosa, per a la indústria…
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna,…
sadita
Història
Membre de la dinastia xerifiana que regnà al Marroc del 1542 al 1660.
Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el fill d’'Abd…
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i construí…
fosa
fosa blanca de matriu ferrítica amb grafit esferoidal (x 300)
© Fototeca.cat
Art
Tècnica escultòrica que permet l’obtenció de peces de metall.
Els materials emprats solen ésser el bronze per a l’escultura i l’or i l’argent per a l’orfebreria Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l’obtenció de peces massisses el coneixement del buidatge és més tardà Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes el de la cera perduda i el de l’arena El procediment de la cera perduda consisteix en la realització en cera d’un model de l’obra, que restarà destruït en el moment de la fosa El procediment de l’arena consisteix a modelar l’escultura per peces en caixes d’arena, on és posat el metall líquid després, les…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…
Fernando León de Aranoa
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001, Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015…
Pilar Malla i Escofet
Sociologia
Activista social i política.
Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou diputada al Parlament de…
Paulina Schumann

Paulina Schumann
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’artista de circ Paulina Andreu i Busto.
Filla de Charlie Rivel i neboda de Rogelli Rivel , debutà als sis anys a París imitant la vedet nord-americana Josephine Baker, i el 1932 aconseguí un gran èxit a Viena com a ballarina i acròbata amb el número “El Danubi blau” Pallassa, amazona, funàmbula i ballarina, treballà amb la família fins el 1945, que es casà amb el mestre de doma danès Albert Schumann, el cognom del qual adoptà com a nom artístic, i s’integrà al circ del mateix nom Tancat el circ 1969, actuà per Europa com a parella del seu pare 1972-82 L’any 2007 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del…