Resultats de la cerca
Es mostren 5882 resultats
funció constant
Matemàtiques
Funció f:E→F tal que existeix un a∈F per al qual f(x)=a per a tot x∈E
.
filtre
Matemàtiques
Donat un conjunt X, conjunt F de parts de X tal que: ∅∉F; tota part de X que conté un element de F, pertany a F (B∈F i B⊂A ⇒A∈F) i la intersecció d’un nombre finit d’elements de F pertany a F.
El concepte de filtre reposa a la base de la noció topològica de convergència límit Donat un espai topològic E , el conjunt dels entorns d’un dels seus elements és un filtre
regla de Simpson
Regla de Simpson
© fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode per a aproximar l’àrea limitada per una corba y = f(x), l’eix OX i dues rectes paral·leles x = a i x = b.
El mètode suposa que els petits arcs de la corba són aproximables mitjançant arcs de paràbola que passen pel punt mitjà i pels punts terminals de l’arc considerat La fórmula que hom obté amb aquesta aproximació és usant les sèries de Taylor fins als termes quadràtics on l’interval a,b ha estat dividit en 2 n subintervals a, x 1 , x 2 , , x 2 n - 1 , b , i y a , y 1 , y 2 , , y 2 n - 1 , y b són les respectives ordenades d’aquests punts, y i = f x i La diferència numèrica entre l’àrea real i aquesta àrea aproximativa A , és fitada per la quantitat M b-a 5 /1802 n 2 , on…
morfisme
Matemàtiques
Aplicació f entre dos conjunts A i B dotats d’estructura algèbrica, que conserva les operacions en el sentit que operar dos elements del conjunt A i cercar la imatge del resultat coincideix amb el fet d’operar les respectives imatges.
Així, per exemple, un morfisme d’anells, f A → B , definit per l’assignació x → f x , compleix les relacions f x + y = f x + f y i f xy = f x f y En el cas que un morfisme és a dir, l’aplicació f sigui injectiu , exhaustiu o bijectiu aplicació 3, és anomenat, respectivament, monomorfisme , epimorfisme o isomorfisme D’altra banda, un morfisme entre un conjunt i ell mateix és anomenat endomorfisme, i si és un isomorfisme, aleshores és anomenat automorfisme Els…
fórmula de Maclaurin
Matemàtiques
Fórmula que dóna el desenvolupament en sèrie de Taylor i en el punt x = 0 (teorema de Taylor) d’una funció f(x), real o complexa, derivable fins a l’ordre n + 1.
Representant per f i 0 la derivada d’ordre i de f x en el punt x = 0, la fórmula és on R, anomenat resta o terme complementari, pot ésser calculat a partir de l’expressió on θ és un nombre entre 0 i 1
infinitèsim
Matemàtiques
Funció y
= f
( x
) real de variable real tal que en un cert punt
x 0
té per límit zero, és a dir,
.
Les funcions y = x - x 0 , y = x - x 0 2 , y = x - x 0 3 , etc, són infinitèsims en el punt x 0 i serveixen per a classificar els infinitèsims g x és un infinitèsim d' ordre k en el punt x 0 si essent m ≠ 0 Hom diu que dos infinitèsims f x i g x són equivalents en el punt x 0 si
funció de pes
Matemàtiques
Funció ρ( r
) que multiplica una altra funció f
( r
) abans d’integrar-la a una regió de l’espai, amb la finalitat de donar a uns punts més importància que als altres.
Hom diu que ρ r pondera f r o que f r és una funció pesada per ρ r Per exemple, en el càlcul del potencial elèctric V r’ creat per una distribució de càrrega ρ r , hom calcula la integral de pesada per la densitat de càrrega ρ r , mitjançant la fórmula
digamma
Lingüística i sociolingüística
Terme usat per a referir-se a la representació gràfica , en forma de doble gamma (Ƒ), del waw —avui desaparegut— dels dialectes grecs, procedent de l’indoeuropeu.
Aquesta grafia fou adoptada posteriorment en llatí per a representar un so fricatiu labiodental sord f
parell de forces
Parell de forces . Representació del moment del parell M en un volant (d distància entre les rectes d’aplicació de les forces F i -F)
© Fototeca.cat
Física
Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari (i, per tant, de resultant nul·la) i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.
Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…