Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…
Castell de Santa Engràcia (Tremp)
Art romànic
Situació Fortificació que corona el turó on s’assenta, als seus peus, el poble homònim ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’una muntanya, damunt del poble de Santa Engràcia, que s’estén al vessant meridional, sota la fortificació Des del cim hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG244777 Poc després de Talarn, anant cap a la Pobla de Segur, surt a mà esquerra una pista que porta a “Silex de Catalunya” i, després de fer uns 10 km per una pista de terra, al poble de Santa Engràcia També s’hi pot anar des de Salàs, per un…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
premi Josep Pla
Literatura catalana
Premi de narrativa en llengua catalana concedit anualment, des del 1969, per l’editorial Destino.
S’entrega la nit del dia de Reis, juntament amb el premi Nadal Relació d’obres i autors guardonats 1968 Onades sobre una roca deserta , de Terenci Moix 1969 Difunts sota els ametllers en flor , de Baltasar Porcel 1970 Testament a Praga , de Tomàs i Teresa Pàmies 1971 Els alicorns , de Gabriel Janer i Manila 1972 El temps barrat , d’Alexandre Cirici 1973 Andrea Victrix , de Llorenç Vilallonga 1974 El vel de Maia , de Marià Manent 1975 Història del Cercle Artístic de Sant Lluc , d’Enric Jardí 1976 Contraataquen , de Carles Puig 1977 Josep Pla o la raó narrativa , de Josep M Castellet 1978 Les…
Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral.
Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…
,
premi Joaquim Ruyra
Literatura catalana
Premi de narrativa juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
S’atorga des del 1963 Entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera fins el 2022, i des del 2023 pel segell Elastic Books de la mateixa editorial El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol…
Maksim Gor’kij
Literatura
Nom amb què és conegut l'escriptor rus Aleksej Maksimovič Pešcov.
Orfe a set anys, treballà en diversos oficis en la seva peregrinació per Rússia, mentre es procurava una formació autodidàctica En una primera època combinà el realisme rus amb el Romanticisme revolucionari A Čelkhaš 1895 i a l’obra dramàtica Na dne ‘Baixos fons’, 1901 tracta de la condició humana dels marginats A les novelles Forma Gordejev 1899 i Troje ‘Tres’, 1900 mostra l’evolució de la burgesia i el naixement del proletariat, mentre presenta l’obrer com a lluitador en aquest aspecte es destaca Nil, personatge de l’obra dramàtica Meščane ‘Petits burgesos’, 1902 De tota la seva obra…
Castell de Quer (Prats de Lluçanès)
Situació Una vista de conjunt amb la torre del castell, molt modificada, i la capella de Santa Llúcia, més a primer terme M Anglada L’antic castell de Quer es troba uns 2 km vers migjorn de la població de Prats de Lluçanès, sobre una roca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 18,4 —y 49,1 31 tdg 184491 Per arribar-hi cal agafar la carretera B-431 de Prats de Lluçanès a Manresa A uns 100 m del punt quilomètric 72 cal trencar a mà dreta i a 300 m hom arriba a la casa de Galobardes, on hi ha el…
la Ribera de Sant Joan
Poble
Antic municipi del Ripollès format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que fou agregat el 1863 al municipi deSant Joan de les Abadesses.
humorisme
humorisme Portada de “L’Esquella de la Torratxa” del 30 d’octubre de 1886
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.
És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina