Resultats de la cerca

Iniciada pels republicans per tal d’evitar un atac imminent de Franco sobre Madrid, les forces de la república s’infiltraren i encerclaren per sorpresa Terol 1516 de desembre, on entraren 21 de desembre, vencent una resistència tenaç, i feren rendir la seva guarnició després de combats molt violents 1-8 de gener Un intent dels franquistes de socórrer la guarnició assetjada 24-31 de desembre fou rebutjat Franco hagué de muntar una gran contraofensiva i assolí la recuperació de Terol 17-23 de febrer, prèvia la batalla d’encerclament d’Alfambra 5-7 de febrer Lliurada en unes condicions…

Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és collaborador…

Fou especialista en història eclesiàstica i història de la comarca dels Ports de Morella Signà alguns articles en la revista Vallivana amb el pseudònim L’Ermità Ingressà 1922 al Seminari de Tortosa, on aviat es decantà per la investigació històrica Publicà els seus primers treballs abans dels vint anys Notas para la historia del Lligalló de Morella , 1927 Ordenat de sacerdot 1933, inicialment exercí les seves funcions pastorals a la comarca dels Ports a Palanques 1933-35 i al Forcall 1935-52 des del 1939 com a arxipreste, on s’amagà durant la guerra civil Després, passà a ser ecònom del…

Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi ha fases d’…

En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere, Paeonia , amb una…

El 1977 li han estat annexats els municipis del Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes L’antic terme és dividit en dues parts la principal, al voltant del poble, que ocupa la petita conca alta del riu de la Pobla nom que ací té el riu de la Sénia, entre el tossal Gros al N i la pena de Bel al S el sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal pel terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà, on són enclavats aquest i les ruïnes del castell de Benifassà, que domina el monestir des del cim del turó de Santa…

Al curs inferior separa el terme municipal de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló