Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
mà

La mà és la modalitat més antiga de pilota basca
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de pilota que es juga amb la mà en un frontó de 36 m de llarg o en un trinquet, per parelles o individualment.
Forma natural de la pilota basca, és la modalitat més antiga, la més dura i la que requereix una precisió més gran La pilota és diferent segons la installació en el frontó llarg té un diàmetre d’entre 60 i 62 cm i un pes de 101 a 107 g En el trinquet, el diàmetre és d’entre 59 i 61 cm i el pes oscilla entre els 95 i els 97 g Els clubs pioners a Catalunya han estat la Real Sociedad de Sport Vasco, el Club Natació Barcelona, el Club Natació Terrassa, el Club Manista i el Club Atano Els millors jugadors catalans han estat Paco Díaz, Rubén Arribas, José Luis del Villar, Juan Medina, Joan …
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica,…
arròs amb crosta

Arròs amb crosta
su-lin (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat típic de diverses comarques del sud del País Valencià (la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura).
Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’…
Sant Jaume de Picalquers (Esplugues de Llobregat)
Art romànic
El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva El 1371 el beneficiat Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat Es troba al costat de l’antic castell de Picalquers…
Sants Sagrera i Anglada
Música
Violoncel·lista.
Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el…
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia catalana
Medievalista, historiador local i mestre.
Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes Camarena és un…
Rafael Vives i Azpiroz
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…
Francisco León Villampando
Boxa
Boxador.
Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…
Josep Guàrdia Garcia
Bitlles
Jugador de bowling de deu.
S’inicià el 1978 al Sersan, filial del Club de 7 a 9, i guanyà el Campionat de Catalunya de tercera categoria, el primer torneig oficial que jugava Competí pel Club de 7 a 9, sota la tutela de José Maria Oliva, fins el 1995 Des del 1996 pertany al CB Barcelona Guanyà el Masters de Catalunya 1984 i la Lliga de divisió d’honor 1993 Obtingué un rècord europeu en la modalitat de trios, juntament amb Pedro Ordinas i Francisco López, en el Campionat d’Europa 1993 Aconseguí tres Lligues de primera divisió 2001, 2003, 2005 i tres Campionats d’Espanya 1991, 1998, 2001 amb la selecció…
Revista de Girona (RG)
Historiografia catalana
Publicació editada des del 1995 per la Diputació de Girona, trimestral des del 1958 i bimestral des del 1985.
Desenvolupament enciclopèdic Els seus antecedents es troben en la Revista de Gerona , publicació mensual apareguda en aquesta ciutat, com a portaveu de l’Associació Literària de Girona, entre el setembre del 1876 i el desembre del 1895, en sintonia amb el moviment de renaixement literari català El responsable màxim fou Enric Claudi Girbal, autor de més de vuitanta treballs de recerca S’hi publicaren treballs arqueològics, històrics, folklòrics i científics sobre les terres gironines, generalment en castellà el català era reservat als de caire poètic o literari Entre els collaboradors, hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina