Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
preescalfament
Alimentació
Operació a la qual són sotmesos els aliments abans de blanquejar-los, pasteuritzar-los o esterilitzar-los i que consisteix en un escalfament previ i parcial per tal d’adaptar-los a les noves condicions i aconseguir així un estalvi energètic global en el procés.
editor
Electrònica i informàtica
Programa per a editar texts, dades (per exemple en forma gràfica) o d’altres programes (no necessàriament programes font); és a dir, per a revisar, adaptar, completar i corregir-los, i aconseguir-ne una correcta interpretació (execució, en el cas de programes) i documentació.
Un cas particular n'és el carregador o muntador , que combina programes assemblats o compilats independentment tot establint-hi enllaços
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el…
Castell de la Bastida de Ponts (Anserall)
Situació Perspectiva dels escassos vestigis d’aquest castell, mig confusos amb les roques i la vegetació que els envolta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben dalt l’esperó rocós que s’alça darrere mateix del poble de la Farga de Moles, a la cruïlla dels camins procedents d’Andorra i de les valls de Sant Joan Fumat i de Civís Mapa 34-10215 Situació 31TCG733988 La Farga de Moles és el darrer poble que es troba abans de la frontera amb Andorra, al quilòmetre 9 de la C-145 Per arribar fins als vestigis del castell, primer cal travessar el riu Valira per qualsevol dels dos ponts…
Sant Martí Sacosta (Girona)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis” , segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado , al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per cobrir-la L’any…
Ermitatges de Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
Situació Un dels ermitatges que es drecen prop del santuari de Sant Magí ECSA - J Bolos En els petits cingles que hi ha damunt de l’antic convent de Sant Magí de Brufaganya, hi ha una ermita i dos possibles ermitatges, que molt possiblement tenen l’origen a l’època romànica Mapa 34-16418 Situació 31TCF708942 De la carretera local TV-2011, que va de Pontils cap a la Llacuna, surt el trencall de la carretera local TV-2012, que porta a Sant Magí de Brufaganya Del costat de l’església surt un corriol que en pocs minuts condueix fins als eremitoris Ermitatges Planta dels ermitatges, amb els murs d…
Henri-Montan Berton
Música
Compositor, violinista i professor de música, membre d’una prolífica família de músics francesos.
Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina