Resultats de la cerca
Es mostren 1589 resultats
Ramon Moix i Cusidó
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere Martí Peydró 1965…
,
Fernando Corena
Música
Baix suís.
Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i enregistrà…
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
Les confessions
Obra autobiogràfica de sant Agustí.
Escrita entre els anys 397 i 400, en llatí, amb la doble finalitat d’edificar els lectors amb la seva conversió religiosa —triomf de la gràcia divina més que fruit d’un esforç personal— i de refutar, així, tant els atacs dels seus detractors com les lloances excessives dels qui gairebé l’idolatraven Consta de tretze llibres, els tres últims dels quals són una meditació sobre la creació i el temps, sobre el coneixement de la Trinitat a través de la Bíblia i de l’ànima Hi ha tres traduccions catalanes de Les confessions una de Rossend Llates 1928, una de Josep M Llobera 1931 i una altra de…
Wala
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic franc.
Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a Noirmoutier 831,…
Stefan George
Literatura alemanya
Poeta alemany.
A París freqüentà els medis simbolistes Tornà a Alemanya i s’uní al grup antinaturista format entorn de Hofmannsthal, que publicava a Berlín la revista “Blätter für die Kunst” 1892-1919 Les seves primeres obres són influïdes pel simbolisme Hymnen 1890, Pilgerfahrten ‘Pelegrinatges’, 1891, Algabal 1892 i Die Bücher der Hirten- und Preisgedichte, der Sagen und hängenden Gärten ‘Els llibres de poemes pastorals i justes poètiques, de llegendes i jardins penjats’, 1894 La seva poesia posterior s’humanitzà sensiblement Das Jahr der Seele ‘L’any de l’ànima’, 1897, Der siebente Ring ‘El setè anell’,…
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat, és una de les…
Josep d’Argullol i Serra
Literatura
Comunicació
Novel·lista i publicista.
Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre, Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…
,
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
animal
Biologia
Animal irracional (en oposició a home).
L’animal té, jurídicament , la consideració de cosa i en alguns aspectes és objecte d’una regulació específica, ja sigui en interès del seu propietari o en benefici de la collectivitat caça, pesca A les antigues legislacions hom considerà els animals, en algunes ocasions, com a subjectes de dret, i, en especial, com a subjectes de delicte Aquesta condició jurídica és justificada, algunes vegades com a símbol primitiu, i d’altres, com a expedient legal que permetia d’obtenir la reparació del dany, malgrat fos moral Avui dia és reconegut per totes les legislacions un principi de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina