Resultats de la cerca

Deixeble de Llotja i de Ramon Martí i Alsina Participà en exposicions de belles arts de Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida Fou professor de dibuix de l’Institut de Lleida, i després de la Llotja barcelonina des del 1867 Conreà el paisatge, la marina, el retrat i la pintura costumista Publicà el llibre Relación de las Bellas Artes con la Industria 1856

Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats de les…

Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…

Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense és conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi dels anys vint

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…

Catedràtic i director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla 1786, fou un dels primers botànics que seguí i defensà a Espanya el sistema linneà

El 1788 fou nomenat catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra del rei 1801 i acadèmic de la llengua Publicà El Conservador de los niños 1797

Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine  i la principal actriu de…