Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
Castell de Concabella (els Plans de Sió)
Art romànic
Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme de la ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “ in termino de Concabela ” El castell de Concabella va dependre en un primer moment de la canònica d’Urgell En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell de Concabella Molts altres documents del segle XI informen de l’existència del terme i castell de Concabella A partir del…
Bielorússia 2011
Estat
El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6% els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi L’OSCE, la Unió…
Toxocariasi
Patologia humana
La toxocariasi és una parasitosi provocada per algunes espècies de cucs que habiten normalment al budell de gossos i gats i que, accidentalment, poden arribar a infectar l’ésser humà, en qui causen la formació de granulomes, o petits tumors de teixit cicatricial i inflamatori, en diversos teixits interns Els agents etiològics més freqüents de la toxocariasi són Toxocara canis i Toxocara cati , que en la forma adulta habiten al budell del gos i del gat, respectivament, i que poden assolir uns 10 cm de longitud Els paràsits adults ponen ous que s’eliminen amb les deposicions dels animals…
El que cal saber de la síndrome de l’intestí irritable
Patologia humana
La síndrome de l’intestí irritable, anomenat també còlon irritable, és un trastorn molt freqüent caracterizat per una alteració en el ritme amb què es contreuen les vísceres del tub digestiu i ocasiónat per una resposta inadequada, per part del sistema nerviós autònom, a les situacions de tensió emocional La malaltia se sol presentar abans de trenta anys d’edat i es manifesta bàsicament amb dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, i pesadesa abdominal després dels àpats, que tendeixen a aparèixer periòdicament al llarg de gairebé tota la vida Aquest trastorn no és degut a cap…
Flat
És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten els budells en l’interior…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…
hormona

Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina