Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…

La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el Reconque, que drena…

Les illes i les parcelles Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara Aquí, la manca de dades arqueològiques no permet establir si la trama urbana era formada per cases aïllades, com s’ha descobert al proper nucli de Vila-salva, o si es tractava…

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes…

Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van installar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835 Primers turistes i negocis L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador Els visitants tenien allotjament gratuït durant…

Situació El castell i la torre de Querroig són al cim del puig d’aquest nom, trifini entre els termes de Banyuls, Cervera i Portbou, al sector més oriental de la serra de l’Albera, a la divisòria entre l’Alt Empordà i el Rosselló, actualment frontera entre l’estat espanyol i l’estat francès La major part de les ruïnes pertanyen al municipi de Portbou, si bé el seu extrem septentrional correspon a Banyuls i Cervera Mapa 220M781 Situació 31TEG100987 Una vista de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Una vista de les ruïnes del castell F Tur Per arribar-hi cal agafar, des de la vila de Portbou,…

Situació Vista general d’aquesta ermita, envoltada avui per altes i desproporcionades construccions modernes ECSA - E Casas La capella és situada a la Marina de l’Hospitalet, al SE de la moderna barriada de Bellvitge Hi ha un brancal de l’autovia de Castelldefels que hi porta MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF256779 Història El lloc pertanyia al terme de la parròquia de Provençana i estava enclavat dins la partida de Banyols És documentat per primer cop el 995, en la venda que féu Elo, dita…

Salvador Dalí 1904-1989, fill d’un notari de Figueres, va ser un meteor artístic que insinuava ja de jove gran interès per l’art Als quinze anys participava en la publicació d’una revista local, Studium , escrivint una secció sobre els mestres de la pintura En aquell moment, dos anys abans d’acabar el batxillerat, escrivia « Seré un geni i el món m’admirarà Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic cert » Dalí pintava entre Figueres i Cadaqués, poble aleshores ja conegut dels artistes d’aquí i de fora –recordem el quadre de Derain del 1910– Aquest…

Administració de la comunió a un malalt, Olesa de Bonesvalls, 1847 MAITP / AF/AHC-JC-RF Els resultats de la reconstrucció de l’evolució de la població d’Anglaterra i Galles han portat a relativitzar el paper de la mortalitat durant les primeres etapes de la transició demogràfica En aquests països, concretament, el descens de la mortalitat va tenir un paper secundari abans del 1850 el creixement de la població va ser afavorit per l’augment de la nupcialitat i la fecunditat A Catalunya no es coneix quina va ser la contribució exacta del descens de la mortalitat en el creixement demogràfic del…

Situació i presentació El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques 878 m, amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres a llevant limita amb Camós i, pel puig de Sant Dalmau 367 m i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna on hi ha la cova de Boratuna, pel collet de l’Escaleta, i per la riera de Rocacorba, amb Sant Martí de Llémena Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba 992 m i els seus…