Resultats de la cerca

Situació Església tardana i molt transformada que té a la façana de ponent un rosetó del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Santa Maria és al petit nucli de població del Vilet, a l’extrem de ponent Mapa 33-15 389 Situació 31TCG391026 El poble del Vilet, a la riba esquerra del Riu Corb, és situat a 1, 5 km de Sant Martí de Maldà, al sud-est Un trencall que surt a mà dreta de la carretera L-201 hi porta També s’hi pot arribar des de Rocafort de Vallbona per un camí de terra XSB Història El lloc del Vilet, anomenat antigament Vilamanyanor o Vilamanyor , és esmentat…

Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó Puertomingalbo i Mosquerola El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla 1507 m i del Carbó 1623 m, pel cim de Penyagolosa 1814 m i pels tossals de les Pomeres 1407 m, l’Albagés 1481 m i la Nevera 1195 m A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja 1063 m i el morral Blanc 1021 m formen el límit amb el terme de Benafigos Al sector central, entre les serres del Bovalar i del Boi, al N, i el…

Incita el poble a agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot alludint als drets perduts dels catalans bandera, sometent Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX

La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan discutiren amb…

Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’esmenten les…

En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la…

Nascuda arran d’uns articles de Bonet en “El Matí”, al començament del 1931, recollits aquell mateix any amb el títol Un viatge de cara als joves, volia ésser “un gran moviment de joventuts catòliques”, no “adherit a cap partit polític” i “per damunt de tots els partits i les escoles” D’un arrelament al país integral i no gens dissimulat, s’imposà com a lema la frase atribuïda a Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà” Pel març del 1931 en fou constituït el consell federal provisional, amb Fèlix Millet i Maristany com a president, Pere Tarrés i Claret i Alexandre Simon…