Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
Santa Coloma d’Áger
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta església i de la necròpoli que té al costat són situades darrere mateix del cementiri actual, al N de la vila d’Àger, anant cap al Montsec Es tracta del jaciment arqueològic més primitiu que s’ha descobert a Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG145528 Actualment s’hi pot anar pel camí de Coll d’Ares Les poques restes que s’han conservat, com hem dit, són darrere del cementiri FFLI Història La història d’aquesta església és poc coneguda, tot i que és indubtable que es tracta d’una de les esglésies més antigues de la vall d’Àger, anterior a la invasió islàmica, tal com…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Història
Cavaller.
Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d' Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la primeria de…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
Banc de l'Empordà SA (Sant Feliu de Guíxols) (1914-1922)
Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare i els seus…
Sant Jaume de Treià (Argentona)
Art romànic
Situació Estat de les ruïnes de l’església després de la seva excavació I Felipe L’església de Sant Jaume de Treià, antigament de Sant Cugat, es troba a l’interior de la comarca, al N-E del poble d’Argentona, a la zona coneguda com Treià Al costat de la riera d’Argentona, dalt d’un petit turó i envoltada d’alzines, hi ha les ruïnes del que fou una moderna església en la seva època Mapa 37-15393 Situació 31TDG516009 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Argentona a l’alçada del quilòmetre 3 un camí de sorra porta fins al mas Can Pardal, a sobre del qual, en un petit promontori, hi ha les…
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i…
Miquel Calatayud i Cerdán
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos àlbums i és…
Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs
© Fototeca.cat
Militar
Militar i oficial d’artilleria de l’exèrcit espanyol.
Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna catalana En…
Pere Nicolau Factor i Estanya
Pintura
Literatura catalana
Cristianisme
Pintor i escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina