Resultats de la cerca
Es mostren 554 resultats
concursos tradicionals
Esport general
Concursos populars celebrats normalment en zones rurals durant les festivitats locals.
Se’n diferencien dos grups els concursos amb animals i els d’habilitats del treball Els concursos amb animals fan referència a l’ús d’animals domèstics en proves de força, habilitat i obediència Un dels més tradicionals és el de gossos d’atura, en què un gos ha de seguir les ordres del pastor per dirigir un ramat d’ovelles a diferents llocs preestablerts Se celebra a les localitats de Torroella de Montgrí, Castellar de n’Hug, Ribes de Freser, Prades, Catllar, Rialp, Bellver de Cerdanya, Osseja i Castellterçol Un altre tipus de concursos són els d’arrossegament de pes i tir amb cavalls i…
Força o recinte fortificat de Santa Maria la Mar
Art romànic
Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós 1505 i a…
Vila fortificada de Ribesaltes
Art romànic
El lloc de Ribesaltes és mencionat per primera vegada l’any 923, dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al monestir de la Grassa l’alou de Ribas altas amb la seva església El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’any 1172, havent pres possessió del comtat de Rosselló, va autoritzar que la població de Ribesaltes es pogués fortificar amb unes muralles “tant fetes amb pedres com amb terra” llavors els habitants de la població s’agruparen dins les muralles i al voltant de l’església parroquial Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la Revolució Francesa PP…
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou…
Castell de Rodonyà
Art romànic
Malauradament, les notícies documentals sobre aquest castell són escasses i tardanes El lloc de Rodonyà és possible que hagués format part en els seus orígens del terme del castell de Castellví de la Marca Tot i que sembla que ja existia l’any 1214, la primera referència documental del castell és de l’any 1310, quan l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, adquirí per 67 000 sous a Bernat de Centelles la vila de Vilabella i la senyoria de Rodonyà, la qual, segons l’historiador E Morera, l’arquebisbe havia comprat a Guillema de Montcada El 1311 Ramon de Tamarit, castlà de…
Jaume Costurer i Garriga
Història
Religió
Filosofia
Lul·lista i erudit.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…
,
Can Sunyer del Palau
Urbanització
Urbanització del municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), situada al sector de llevant del terme municipal.
serra de Sant Miquel
Serra
Serra dels municipis de Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) i Gelida (Alt Penedès).
planes del Perull
Pla
Pla dels municipis de Castellví de la Marca (Alt Penedès) i Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).
planes de Cal Cego
Pla
Pla dels municipis de Castellví de la Marca (Alt Penedès) i Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina