Resultats de la cerca

L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del…

De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella El governador de Menorca, Galceran de Requesens, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General en 4 jurats i 10 consellers de la de Ciutadella, 4 consellers de Maó, 2 síndics i 1…

L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a…

Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754,…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard…

Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…

A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832,…