Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
computació quàntica
Física
Estudi dels algorismes i sistemes amb què es podria construir un ordinador quàntic.
Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca…
antiguitat tardana
Arqueologia
Període històric que designa els segles de transició entre l’edat antiga i l’edat mitjana.
De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III 235, fins a la constitució de l’imperi Carolingi 900 Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià…
interpretació
Arts de l'espectacle (altres)
Art i tècnica de representar o encarnar un personatge d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En tot el teatre clàssic la base de la interpretació era la recitació del text Des del s XVII, però, existeixen treballs teòrics destinats a la formació de l’actor, entre els quals es destaca Paradoxe sur le comédien de Diderot Durant el s XIX sorgí una nova concepció més total de la missió de l’actor dins l’espectacle Cal esmentar en aquesta línia AAntoine, AMLugné-Poe i, sobretot, CStanislavskij, que basà el seu mètode en la identificació total de l’actor amb el personatge BBrecht ha defensat que l’actor havia de romandre en una postura crítica enfront del seu personatge Entre…
Francisco Gomes da Rocha
Música
Compositor brasiler.
El 1768 ingressà a la Irmandade de São José dos Homens Pardos de Vila Rica, institució creada al voltant de l’església dels mulats de la localitat Els testimonis de l’època l’esmenten com a participant en diverses activitats musicals de la seva ciutat Destacà com a contralt, timbaler de la banda del regiment de Vila Rica i director de les festes religioses de la germandat a la qual pertanyia i de la Capitanía Geral das Minas Gerais Es conserven algunes de les seves obres religioses, les quals donen compte del domini del llenguatge musical clàssic que tenia Cal destacar Novena de…
Stjepan Sulek
Música
Compositor, director i violinista iugoslau.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de l’estil…
Matthias Georg Monn
Música
Compositor i organista austríac.
Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en quatre moviments…
Antoni Cunill i Cabanellas
Cinematografia
Actor i director.
Vida Destacada figura del món teatral, fou deixeble d’Adrià Gual El 1909 s’establí a l’Argentina i fou crític teatral del diari "La Prensa" Fundà el Conservatorio de Arte Escénico, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí Fou mestre, entre altres, dels notables intèrprets Alfredo Alcón i María Rosa Gallo Ocasionalment dirigí cinema el film mut escrit, interpretat i realitzat per ell mateix, Carlitos en Buenos Aires El 1941 rodà Locos de verano , amb Carlos Hugo Christensen, sobre un text clàssic del teatre argentí de Gregorio de Laferrere El 1959 escriví i dirigí…
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…
Aeronàutic Club Empordanès
Esports aeris
Club d’aviació de Figueres.
Fou fundat el 1931 per un grup d’aficionats figuerencs, entre els quals hi havia Josep Canudas, que fou nomenat president honorari Al maig del mateix any s’inaugurà l’aeròdrom de l’aeroclub a l’antic camp del Manol, denominat Aeròdrom Canudas de Figueres Francesc Guillamet ocupà el càrrec de president Malgrat la manca d’elements aeronàutics propis, organitzava activitats durant tot l’any, com el clàssic festival de primavera També rebé el suport de Marià Foyé en exhibicions de planadors Al juny del 1934 participà en la inauguració dels vols de turisme a la Costa Brava organitzats…
metxa
Indústria tèxtil
En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, més prim que la veta de carda o de manuar, i, a diferència d’aquestes, proveïda d’una lleugera torsió.
Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot suprimir, el nombre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina