Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
Castell de Montornès o de Puigperdiguers (la Pobla de Montornès)
Art romànic
Situació Construcció massissa de l’angle sud-oest del clos murat del castell J Bolòs Les restes del castell són situades al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès Són al cim d’un turó, a gairebé 1 km de la Pobla de Montornès, des d’on hi ha una bona visió de les terres del voltant Mapa 34-17446 Situació 31TCF664593 Des de la Pobla de Montornès cal agafar el camí asfaltat que surt de darrere l’església i porta, tot passant per entremig d’uns marges, a l’ermita de la Mare de Déu, situada exactament al costat de la fortificació Història El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació…
Castell de l’Albagés
Art romànic
Situació Un aspecte del mur meridional d’aquesta antiga fortalesa, amb la torre de base atalussada ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són al capdamunt del poble Se’n conserva la part meridional, mentre que tota la resta de la construcció ha desaparegut sota les cases del costat nord del carrer del Castell o la plaça mirador que l’Ajuntament ha realitzat darrerament en la part més alta i oriental del castell, allí on cal suposar que es podrien localitzar arqueològicament les restes més antigues de la fortificació Mapa 32-16 416 Situació 31TCF112913 El poble de l’Albagés és 15 km al sud…
Castell d’Ortafà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic del poble, on s’aprecien les dues torres circulars emmerletades que formaven part del recinte exterior del castell ECSA - Jamin El castell, molt restaurat, es troba en una posició dominant, en el punt més alterós del nucli urbà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Ortafà és a la riba esquerra del Tec, 5 km al sud-oest d’Elna Hom hi arriba a partir d’Elna per la D-40 PP Història El nom d’Ortafà apareix per primera vegada en la documentació el 20 de desembre del 913, any en què Dulcidi i la seva esposa Marta van vendre a Essegut i…
Sant Miquel de Cavallera (Camprodon)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de ponent, amb la capçalera, vers el nord, el mur del fons de la qual depassa ostensiblement el nivell de la teulada M Anglada L’església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al vessant de migjorn de la serra Cavallera, continuació de les serres de Conivella i de Puig Estella, a l’extrem sud-occidental del terme municipal de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG461827 S’hi accedeix des de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon passat el punt quilomètric 22, a mà esquerra, vers ponent, a l’indret de la colònia Matabosca o…
Part instrumental
És anomenat part instrumental el procediment mèdic que consisteix en la utilització de dispositius mecànics de diversos tipus per a facilitar la sortida del fetus pel canal vaginal i accelerar el part quan per alguna raó el període expulsiu es prolonga excessivament o bé s’adverteix l’existència de sofriment fetal Indicacions i condicions necessàries L’objectiu del part instrumental és de reduir la probabilitat que la mare o el fetus experimentin trastorns greus a conseqüència d’una prolongació del part Així, pot ésser indicat quan la dona pateix d’alguna malaltia que pugui descompensar-se…
escaquer
Música
Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.
Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum
Sant Pere de Fillols
Art romànic
Situació Sector més sencer d’aquesta capella, seu d’una antiga pabordia de Cuixà, format per l’absis i el mur meridional ECSA - A Roura L’església de Sant Pere, en ruïnes, és a la carena d’un serrat, a tramuntana del poble de Fillols, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 24’ 28” E Des de Fillols s’hi arriba seguint la carretera D-27 en direcció a Taurinyà L’església es troba al costat de la carretera, fets uns 600 m, damunt d’un petit monticle Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall de Fillols i el Canigó JBH…
Sant Martí de Solduga (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església estratègicament situada en un repeu de la cinglera, sobre el barranc de l’Infern J Tous El poblet de Solduga, avui ja totalment abandonat, s’alça al peu d’una cinglera, en el vessant de migdia de la serra de Cuberes, i a uns 400 m per sobre del barranc de l’Infern L’església de Sant Martí és en un replà, 6 m per sobre del peu de la cinglera Mapa 33-11252 Situació 31TCG411832 Per a arribar-hi es pot agafar la pista de terra que s’enfila pel bosc de la Pentina, fins a arribar al santuari d’Esplà, situat a 1534 m d’alçada Des d’aquí hem de seguir un antic camí, que en direcció…
Mare de Déu de les Neus d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Petita construcció rural del segle XII, amb l’absis sobrealçat i la coberta amb un teulat de fort pendent ECSA - J A Adell La capella de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu és situada al caire d’un serrat, entre dos torrents, al costat d’unes bordes, i formant part del conjunt de les bordes d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH418257 Per a anar-hi cal prendre un camí, només per a vianants que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil, passat el poble de Borén, on hi ha el pont medieval que travessa la Noguera Pallaresa, i que, en mitja hora, per un traçat embardissat i…
Sant Pere de Tellet
Art romànic
Situació Exterior de l’església, molt modificada en època tardana, en la qual destaca l’absis semicircular romànic ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere presideix el grup de cases que formen el poble de Tellet, al peu de la serra de Tellet, a la part més septentrional del terme, en les elevacions que separen la Ribera Ampla i la del Teixó Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 37,3” N - Long 2° 40’ 13,8” E Per a anar a Tellet, cal prendre la D-115 a partir de Ceret, i després de 2,5 km agafar, a mà dreta, la D-63 Tellet és a 15 km de Ceret PP Història El 22 d’abril del 876, Anna,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina