Castell de Montornès o de Puigperdiguers (la Pobla de Montornès)

Situació

Construcció massissa de l’angle sud-oest del clos murat del castell.

J. Bolòs

Les restes del castell són situades al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès. Són al cim d’un turó, a gairebé 1 km de la Pobla de Montornès, des d’on hi ha una bona visió de les terres del voltant.

Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF664593.

Des de la Pobla de Montornès cal agafar el camí asfaltat que surt de darrere l’església i porta, tot passant per entremig d’uns marges, a l’ermita de la Mare de Déu, situada exactament al costat de la fortificació.

Història

El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva esposa Almodis donaren a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació, entre d’altres, de construir-hi una fortalesa. Aquest indret de Puigperdiguers, que segons A. Virgili constituïa un castell termenat, fou anomenat posteriorment Montornès, i fou l’origen del municipi de la Pobla de Montornès.

L’any 1099 Ramon Transunyer vengué els drets que tenia al castell de Puigperdiguers o Montornès a Berenguer de Rajadell, i temps després, el 1173 un fill o nét de l’anterior, dit Ponç de Rajadell, i la seva esposa Guilla, van vendre el castrum quod vocatur Montem Tornes, amb tots els seus drets i pertinences, al cenobi de Santes Creus; el monestir adquirí també el mateix any els drets que posseïa Pere d’Escorcenc, castlà de la fortalesa, i el 1174 els que tenia Ramon de Torre, per Ponç de Rajadell, pel preu de 90 morabatins d’or. El cenobi santescreuí, juntament amb altres adquisicions, com la partida de Bell-lloc, arribà a posseir pràcticament tot el terme de Montornès, que, de tota manera, no fou completat fins als anys trenta del segle XIII.

D’altra banda, l’esmentat monestir manà construir el castell en el turó on ja hi havia una torre edificada anteriorment. El 1259, l’abat Berenguer Aimeric atorgà una carta de poblament als habitants d’aquest assentament. Durant molt de temps, Santes Creus conreà les terres de Montornès com una granja del monestir i hi tingué delegat un majoral que n’administrava les heretats. En el fogatjament de 1365-70, el “Castell de Munt tornés, qui és de l’abat de sanctes Creus” tenia 37 focs i estava inscrit dins la vegueria de Vilafranca. L’any 1391 el monestir comprà al monarca Joan I l’alta i la baixa jurisdicció civil i criminal. Restà en poder de Santes Creus fins a l’extinció de les senyories.

Castell

Fragments del recinte d’aquest malmès castell, situat al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès.

J. Bolòs

Les restes actuals són força escasses. Tot i això, hi podem distingir bàsicament dos elements: un recinte gran i una construcció massissa situada a l’angle del sud-oest d’aquest clos de muralles.

Aquesta construcció massissa de l’angle sud-oest fa 2,2 m d’ample i 5,1 m de llarg. Actualment es conserva en una alçada de 5 m. Les seves pedres sense treballar són col·locades en filades. Foren cobertes per un arrebossat de calç. Als angles hi havia uns carreus més escairats, que al llarg dels segles s’han erosionat molt. A la cara exterior, oest, també hi ha algun carreu intercalat entre les pedres (amb unes mides, per exemple, de 25 cm d’alt per 60 cm de llarg). L’interior és ple de reble de pedres i morter de calç, col·locat en capes amb uns 60 cm d’alçada. Fou construït sobre un basament que sobresurt una mica. Sembla que aquesta construcció en part ha estat restaurada modernament.

A part aquesta edificació, hi ha una muralla que té una planta gairebé quadrada, amb els quatre costats d’uns 30 m de llarg. El seu gruix és d’uns 90 cm. En algun tram (per exemple, a la part central de la paret nord) ha desaparegut i el mur ha estat substituït per un marge modern. A la resta del perímetre, la muralla es conserva poc o molt; en alguns sectors té una alçada de més de 3 m. Els murs són fets per filades de pedres sense treballar. Els caires dels tres angles restants —tret l’angle de l’edifici massís que hem descrit primerament— són fets amb pedres escairades i més grosses.

És difícil d’establir una datació d’aquestes construccions. En principi, cal pensar que el recinte de planta quadrada es devia fer cap al segle XIII. La construcció massissa de l’angle sud-oest, a primer cop d’ull, es podria pensar que és coetània a la resta. Té, però, alguns trets que sembla que demostrin un cert primitivisme, difícil, però, d’assegurar. D’altra banda, també és difícil de saber quina podia ser la seva funció, ja que sembla que és massa petita per a ésser una torre normal.

Bibliografia

  • Morera, 1897, vol. I, pàgs. 339, 341, 342, 509, 510, 629, 631, 632 i doc. 9, pàg. VII; 1899, vol. II, pàg. 353
  • Udina, 1947, doc. 15, pàgs. 18-19, doc. 174, pàgs. 176-178, doc. 175, pàgs. 178-179, doc. 180, pàg. 182, doc. 184, pàgs. 185-186, doc. 210, pàg. 207, i doc. 280, pàgs. 277-278
  • Font i Rius, 1969-83, vol. I, doc. 29, pàgs. 53-54, doc. 298, pàg. 438, doc. 307, pàg. 448, i pàgs. 683-684; vol. II, pàgs. 709-710
  • Fort, 1972, pàgs. 375-380
  • Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 43-46
  • Rovira, 1982, VII, pàgs. 142-146
  • Liaño, 1983, vol. II, pàgs. 156-157
  • Morant, 1983, pàgs. 5-11, 17-19, 61-63
  • Cruañes, 1990, pàgs. 257-258
  • Virgili, 1991, pàgs. 97-111.