Resultats de la cerca
Es mostren 1240 resultats
resistència
Política
Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Hom pot distingir la resistència pacífica i la resistència activa , que duu a terme sabotatges i atemptats contra soldats, installacions militars, línies de transports i telecomunicacions, etc, i sol utilitzar els mètodes de la lluita de guerrilla El dret internacional, d’ençà de la conferència de Ginebra del 1949, considera membres del moviment de resistència els voluntaris maquis, partisans, etc que operen contra les forces d’ocupació a l’interior del país ocupat Hom els ha de tractar com a presoners de guerra si són complertes les condicions que qualifiquen el legítim…
Red de Bibliotecas Universitarias
Organisme que agrupa les biblioteques universitàries espanyoles.
Fou creat el 1988 amb la finalitat d’augmentar el nivell dels serveis i de la infraestructura bibliotecària, collaborar en benefici dels usuaris i fomentar la formació del personal Entre els assoliments destaquen la creació del catàleg collectiu disponible en línia i el servei de préstec interbibliotecari, com també l’establiment de polítiques de millora dels serveis En formen part tant les biblioteques d’universitats públiques com privades, i també les del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Forma part de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles CRUE
conveni de Rāmsar
Tractat intergovernamental signat a Rāmsar (Iran) el 1971, que serveix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacionals per a la conservació i l’ús racional de les zones humides i els seus recursos.
Entrà en vigor l’any 1975, en què es creà una secretaria permanent amb seu a Gland Suïssa El 2009 tingué 159 estats signants i 1 839 llocs designats, que reuneixen un total de prop de 180 milions d’hectàrees Els estats membres es reuneixen cada tres anys a la Conferència de les Parts Contractants COP Tenen per objectiu la preservació i la gestió sostenible de les zones humides a través d’accions locals, regionals i nacionals, i, gràcies a la cooperació internacional, contribueixen al desenvolupament mundial respectuós amb el medi ambient
Association of American Geographers
Entitat fundada el 1904 a Filadèlfia per tal de fomentar i desenvolupar la ciència geogràfica als Estats Units i protegir els interessos dels geògrafs.
Organitza congressos i seminaris —entre els quals destaca la Conferència Anual, que atreu participants d’arreu del món—, alguns dels quals en el marc de les diverses seccions o grups d’estudi que l’integren d’ençà dels anys setanta Des del 1911 publica trimestralment la revista Annals of the Association of American Geographers , considerada una de les publicacions especialitzades més destacades de tot el món des del 1948, quan l’American Society of Professional Geographers es fusionà amb l’Association of American Geographers, també edita la revista The Professional Geographer
Jovestels de Catalunya
Grup d’escoltes fundat a Barcelona el 1913, amb projecció al Principat.
Fou impulsada per l’advocat i publicista republicà Ignasi Ribera i Rovira , que presentà la idea en una conferència al novembre del 1912 Suposà el primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat per complet del sentiment nacionalista espanyol que professaven grups com els Exploradores Barceloneses i els Exploradores de España De caràcter nacionalista català i paramilitar, era fora dels corrents polítics dominants de signe burgès S’installà inicialment a la seu del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu Civilitat , encara que durà pocs anys
Josep Comes
Biologia
Naturalista.
Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres
Ernest Ventós i Casadevall
Pintura
Història
Pintor i polític.
Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920 Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12 d’abril de 1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus
Josep Mollar
Química
Químic.
Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre 1789
Jacques-Léon Rueff
Economia
Economista francès.
Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971
Émile Vandervelde
Història
Polític belga.
Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina