Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
La Ciutat de les Arts i les Ciències
Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de…
La casa de la Ciutat de Vic
Art gòtic
Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…
Santa Eulàlia de Madrona o la Salut del Papiol
Art romànic
Situació Vista de migdia de l’església on s’aprecien les diferents etapes constructives i la restauració feta fa pocs anys de la seva capçalera ECSA - E Pablo És situada en un coll, al vessant meridional del Puig Madrona Per arribar-hi, des del Papiol cal seguir uns 3 km la pista que, per les Escletxes, va a Valldoreix Des de Valldoreix s’ha d’agafar la carretera que va a quadra de Canals i a Can Montmany, des d’on s’hi arriba en menys d’1 km MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF190889 Història El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de Madrona, que era el de la…
Castell de Mogrony (Gombrèn)
Art romànic
El castell de Mogrony era situat en el comtat de Cerdanya, i religiosament depengué del bisbat d’Urgell i passà després al d’Osona no sabem si el castell passà al domini dels comtes de Besalú El terme antic del castell és ben conegut i comprenia el sector oriental de l’actual terme municipal de Gombrèn, del riu Garfull i del torrent de Puigbò fins al terme de Campdevànol Les primeres dades històriques del castell es volen fer remuntar al segle VIII, per una notícia que donà Villanueva, i que tragué d’un còdex del monestir de Ripoll, segons la qual vers l’any 736 un Quintilià, príncep,…
Sant Víctor de Fígols d’Organyà (Fígols i Alinyà)
Vista des de llevant d’aquesta bonica església, situada a l’altra banda del riu, part davant de la vila d’Organyà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església parroquial de Sant Víctor de Fígols d’Organyà s’alça solitària en un planell estès a la banda de ponent del poble, amb el qual s’uneix a través del camí de la Sèquia Mapa 34–11253 Situació 31TCG628737 Hom hi arriba fàcilment des d’Organyà per una curta carretera uns 2 km que, travessant el Segre, porta a Fígols d’Organyà, situat a l’altra banda del riu, davant per davant d’Organyà També s’hi pot anar per la carretera de Sant…
Sant Llorenç d’Adri (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església que presideix un veïnat format per un escampall de masies TAVISA L’església parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri, al qual s’accedeix des de Canet d’Adri Mapa L38-12295 Situació 31TDG787559 JAA Història La primera notícia relativa a aquesta església és la venda d’un alou a la parròquia l’any 1078 El 1114 la parròquia de Sant Llorenç apareix en l’establiment d’un mas que hi feren els canonges de Girona El temple fou visitat els anys 1329 i 1387 Aquest últim any hom féu constar que les fonts baptismals…
Sant Mateu de Vilademires (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure a la seva façana la porta d’entrada, coberta amb quatre arcs de mig punt en degradació J Bonell Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació al costat només hi ha la rectoria, deshabitada Mapa 257M781 Situació 31TDG831756 A la carretera comarcal C-260…
Sant Gil d’Albió (Llorac)
Art romànic
Situació Vista des de la part de migdia del conjunt que formen l’església romànica, la rectoria i el clos del cementiri P Ferrer L’església parroquial de Sant Gil és situada a la banda oriental del poble d’Albió, formant un conjunt exempt amb el cementiri i la casa rectoral Mapa 34-15390 Situació 31TCG563033 Per a arribar a Albió s’ha d’agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Vallfogona de Riucorb a uns 10 km de Santa Coloma hi ha, a mà dreta, la carretera local TV-2245 que mena directament al lloc d’Albió FEB Història El lloc d’Albió es documenta a partir…
Sant Sebastià de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Petita ara d’altar d’època romànica procedent d’aquesta església, l’única d’aquest tipus existent a la comarca ECSA - A Roig L’església de Sant Sebastià s’alça a l’extrem sud-oest del poble del mateix nom, el qual es troba situat al mig del coll de Sant Sebastià, dominant vers migdia la vall del Riu Major i encapçalant la forta barrancada d’Enseu Mapa 33-11252 Situació 31TCG465877 Per a accedir-hi hem de seguir la pista de terra que des de Gerri de la Sal porta fins al coll de Castells, després de passar pels llocs de Baén, Buseu i el mas de Sarroca A uns 600 m abans d’arribar a…
Vilafant
L’església parroquial de Vilafant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina