Situació
Vista aèria de l’església que presideix un veïnat format per un escampall de masies.
TAVISA
L’església parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri, al qual s’accedeix des de Canet d’Adri.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG787559. (JAA)
Història
La primera notícia relativa a aquesta església és la venda d’un alou a la parròquia l’any 1078. El 1114 la parròquia de Sant Llorenç apareix en l’establiment d’un mas que hi feren els canonges de Girona.
El temple fou visitat els anys 1329 i 1387. Aquest últim any hom féu constar que les fonts baptismals estaven deteriorades, per la qual cosa l’aigua feia malbé el paviment. També s’assenyalava que hi havia degoters a l’edifici i que el campanar tenia dues campanes, una de les quals, però, es trobava en mal estat.
A causa dels terratrèmols de l’any 1432 sembla que la volta s’esquerdà. Al mateix temps, per tal de reparar els degoters hom elevà les parets laterals, les reforçà i construí les golfes.
L’any 1478 feia poc que havia estat construït un campanar, el qual tenia una sola campana.
Al llarg del segle XVI la teulada era en molt mal estat, tal com consta en les visites pastorals dels anys 1544 i 1563, a les ressenyes de les quals hom pot llegir que l’església tenia dues campanes i que calia fer una nova tapa per a les fonts baptismals. Per les visites pastorals fetes els anys 1658, 1722 i 1828 hom sap que, a més de l’altar major, hi havia l’altar de Santa Maria, el de la Mare de Déu del Roser, en el qual hi havia establerta la confraria homònima, el dels quatre màrtirs de Girona i el de Sant Josep.
Aquest indret consta l’any 1698 com a lloc reial. (ASA)
Església
És un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, proper a l’absis, que és de planta semicircular i obert a la nau per un simple plec. L’arc toral és suportat per dues semicolumnes adossades als murs.
L’estructura de l’edifici ha estat alterada per la construcció de capelles adossades a la nau, els murs de la qual aprofiten carreus de l’església original, per la qual cosa el seu aspecte, exteriorment, provoca una certa confusió.
La porta s’obre al mur de ponent, i és emfasitzada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes. Sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada similar a la que hi ha al centre de l’absis. La façana és capsada per un campanar de torre, amb un sol nivell de finestres geminades amb columnes de capitell mensuliforme.
Aquestes finestres procedeixen del campanar original, situat sobre la façana de llevant de la nau, que constava de dos pisos de finestres, el superior amb les finestres esmentades i l’inferior, visible encara dins les golfes que formen la coberta, amb dues finestres d’arc de mig punt en cada cara. El mateix procés de desmuntatge i aprofitament que patiren els murs laterals de la nau es repetí, doncs, al campanar, i també al ràfec, format per una motllura en cavet.
L’absis és ornamentat amb un fris en dent de serra, just sota el ràfec, que, juntament amb la porta, és tota l’ornamentació de l’església, construïda amb carreus de pedra calcària ben tallats i disposats uniformement, posant en evidència les formes constructives del segle XII avançat. (JAA)
Portada
A la façana de ponent de l’església de Sant Llorenç d’Adri trobem una portada decorada amb arquivoltes que conserva uns capitells romànics amb una decoració esculpida.
Portalada de l’església amb decoració esculpida en els capitells.
F. Tur
Capitell de la banda esquerra de la portalada de l’església on hi ha representat un ocell.
E. Pablo
Veiem, al capitell situat més a l’esquerra, la representació en una de les cares, la més exterior, d’un ocell que té una gran força expressiva amb unes llargues potes que recolzen damunt l’astràgal del capitell. A la cara lateral d’aquest mateix capitell destaca la representació de dos caps humans, un dels quals té una barba prominent. La fragmentació i el mal estat de conservació d’una figura amb uns ulls prominents, a la part més superior d’aquesta cara, en fa difícil la identificació.
Aquests elements figuratius que integren el conjunt del capitell s’inscriuen entre elements geomètrics, alguns dels quals, que coincideixen amb les arestes del capitell, recorden les fulles d’acant.
Al capitell de la dreta, a la zona més interior, trobem la representació d’una figura humana que sosté amb la mà dreta un bàcul o bastó, mentre recolza la mà esquerra sobre el pit.
A la cara situada més cap a l’exterior hi ha representat, amb unes formes geomètriques molt pronunciades, el que podria ésser una columna amb decoració helicoïdal i que a la part superior es bifurca en dues el·lipses a manera de volutes. Podria ésser així mateix una representació esquematitzada d’uns elements vegetals, com trobem en d’altres capitells del Gironès. Hi destaquen, com en el capitell de l’esquerra, les agudes fulles d’acant al vèrtex on es retroben les cares del capitell.
Si bé trobem sovint en l’escultura romànica catalana aquest tipus de representacions, en aquest cas és més dubtosa la interpretació iconogràfica que puguin tenir i saber si hi ha una relació entre totes dues.
Si sembla clara la interpretació al capitell de l’esquerra de l’ocell com l’Esperit Sant que pren cos de colom(*), el personatge del capitell de la dreta és d’identificació poc clara. Podríem pensar en un pelegrí, encara que, llevat del bastó que sosté amb la mà dreta, presenta uns atributs poc clars. El pelegrí simbolitza el món de la santedat, el que segueix el veritable camí de la vida, premiat amb els dons de l’Esperit Sant (com hem esmentat al capitell oposat), i lliurat del pecat per la salvació de l’esperit.
Presenta un aspecte d’humilitat i servei; tenir la mà sobre el pit també ho trobem en una representació d’un abat i d’un sotsdiaca en un capitell de Santa Maria de l’Estany. Amb una túnica curta, fins als genolls, és la imatge de servidor de Déu(*).
Aquest tipus de representacions, freqüents al romànic, actuaven de models i paradigmes que calia que seguissin els fidels, fet que justificaria la seva presència en aquesta portada.
Ara bé, podríem trobar un altre tipus de lectura iconogràfica en aquestes representacions. Si bé el tema de la Missió dels Apòstols no és gaire freqüent en la iconografia romànica catalana(*), podríem pensar, en el cas d’aquests capitells, en la representació d’aquest tema, bé que d’una forma força simplificada.
El personatge amb un bastó, que per la seva austeritat pensem que no es tracta d’un bisbe, com podria semblar de bell antuvi, devia ésser doncs, la representació simbòlica dels apòstols, que com a seguidors i servidors de Crist converteixen, bategen i condueixen el poble de Déu (Mt 28, 19).
La datació d’aquests capitells és difícil de precisar. L’arcaisme que presenta el conjunt dels capitells no resta, però, la força plàstica i expressiva a cadascuna de les representacions, on, deixant de banda l’esquematització del que semblen representar els elements geomètrics vegetals, trobem una tècnica acurada i detallista que es barreja amb un estil matusser i amb uns trets primitius. Tot i que en conjunt podem parlar d’unes formes arcaiques, els capitells podrien pertànyer a un moment del romànic tardà. (ISB)
Bibliografia
- Botet; s.d.; Marquès, 1988; Monsalvatje, XVII, 1909, vol. XVII, pàg. 159.