Resultats de la cerca

L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el…

Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…

Vida i obra El 1952 ingressà a l’orde de Predicadors a València i l’any 1959 fou ordenat de sacerdot Es traslladà a Roma per estudiar a l’Institut Pontifici Sant Tomàs de Aquino Angelicum , on obtingué el lectorat i la llicenciatura en teologia el 1960, es diplomà en paleografia el 1961 i en arxivística, i obtingué el grau de doctor en teologia l’any 1963 El 1964 fou nomenat cronista i arxiver de la província dominicana de l’antiga Corona d’Aragó, càrrecs en els quals treballà fins a la seva mort Fou prior del convent de Predicadors de València 1973-76, 1976-79 i 1994-97 professor de…

El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091 ha ametllers…

El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes…

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…

De jove, el descobriment de Les fleurs du mal de ChBaudelaire li fou un trauma prou profund per fer-li començar una vida bastant miserable, dividida entre l’ensenyament de l’anglès en diversos instituts i la reflexió sobre l’obra poètica Posteriorment tractà d’alliberar-se de la influència de Baudelaire i de definir el principi de la seva estètica personal pintar no pas l’objecte, sinó l’efecte que l’objecte produeix Després de l' Hérodiade , que no tingué gaire èxit, fins a l’elogi que Huysmans en féu en À rebours , l’obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d’Eldehnon 1925 hom hi…

Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…

En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S Famintsin 1835-1918 o Konstantin S Merejkovski 1855-1921 en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèllules eucariotes Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris simbiogènesi, teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres…

Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…