Resultats de la cerca
Es mostren 2812 resultats
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos…
Richard Darryl Zanuck
Cinematografia
Productor cinematogràfic nord-americà.
Fill del també productor Darryl F Zanuck i de l’actriu Virginia Fox, estudià a Stanford i començà a treballar amb el seu pare a la Twentieth Century Fox Debutà l’any 1959 amb el thriller Compulsion , de Richard Fleischer Expulsat de la Fox pel seu pare el 1967, després de passar per la Warner Bros , el 1973, associat amb David Brown, fundà una productora pròpia, amb la qual obtingué èxits de taquilla, especialment The Sting 1973, de George Roy Hill , i The Sugarland Express 1974 i Jaws 1975, que significaren la projecció definitiva del director Steven Spielberg L’any 1990…
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més…
ovni
Astronàutica
Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel.
Segons un corrent d’opinió força popular, els ovnis són, en realitat, alguna mena de naus espacials tripulades per éssers intelligents, que arriben a la Terra provinents d’altres mons Les investigacions rigoroses que hom ha efectuat per a determinar la natura dels ovnis no han arribat a cap conclusió definitiva D’altra banda, les mateixes característiques dels ovnis, és a dir, llurs aparicions inesperades en llocs també imprevisibles i la curta durada de les aparicions, fan molt difícil de poder obtenir les dades necessàries per tal d’estudiar el fenomen científicament Ara bé, en…
Jordi Vila
Teatre
Actor, de nom real Jordi Vilaseca i Anguera.
S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política, Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui…
bàdminton
Esport
Esport originari de l’Índia, on es practicava fa ja uns tres-cents anys amb el nom de poona.
Fou introduït a Anglaterra 1860 per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva Els partits poden disputar-se entre dos contrincants simple o dues parelles dobles, en pistes de 13,40 m per 5,20 m 6,10 m en els partits de dobles, dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14…
Marcel Lefebvre
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions episcopals i…
Sant Miquel de Mallabecs (Àger)
Art romànic
Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela…
Carlo Felice Cillario
Música
Director d’orquestra i violinista italià d’origen argentí.
Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina