Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
transfluència
Geomorfologia
Hidrografia
Desplaçament d’una part del glaç d’una llengua glacial fora de la seva vall, aprofitant un punt baix de l’interfluvi.
És un fenomen característic de les muntanyes de la zona subàrtica humida
hiperconjugació
Química
Fenomen de ressonància que consisteix en el desplaçament dels electrons d’un enllaç σ (C-H) cap a un centre insaturat contigu.
La hiperconjugació pot ésser amb pèrdua d’enllaç quan en la ressonància desapareix un dels enllaços C-H o isovalent quan totes les estructures ressonants tenen el mateix nombre d’enllaços
carrerada
Ramaderia
Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
Les carrerades són producte d’un sistema ramader arcaic i pròpies dels països de clima mediterrani i tropical, on la secada estiuenca agosteja les pastures de la plana, i les àrees muntanyoses tenen abundants prats naturals estiuencs S'ordenen formant xarxes jerarquitzades i són particularment abundants en aquells sectors en què la ramaderia gaudí d’una forta preponderància sobre l’agricultura durant l’edat mitjana, gràcies a l’existència d’organismes protectors monestirs, comunitats rurals, organitzacions com la Mesta castellana o la Casa de Ganaderos aragonesa Avui són en plena decadència a…
Traumatisme, cos estrany i cremades
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes oculars les contusions i les ferides provocades en les estructures oculars o llurs annexos a causa d’impactes externs Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte petit que es localitzi en les estructures oculars, poden provocar-hi ferides o complicacions Les cremades , tant les degudes a productes càustics com les provocades per l’escalfor, generen unes alteracions metabòliques als teixits oculars que els poden destruir Causes i tipus Els traumatismes del globus ocular són molt habituals Les causes més freqüents són els accidents de…
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…
retroencavalcament
Geologia
Dins d’un sistema o cinturó d’encavalcaments, dit d’un encavalcament amb sentit de desplaçament o vergència contrària a la del sistema.
cargol micromètric
Física
Cargol de precisió de què van proveïts molts instruments científics i de metrologia per a obtenir una mesura acurada d’un desplaçament longitudinal.
swing
Música
Qualitat rítmica (‘balanceig’) pròpia de la música de jazz, que consisteix en un desplaçament d’accents que desemboquen en una estratificació rítmica complexa.
El swing no pot ésser fixat per escrit Varia segons els períodes i els intèrprets El mot fou utilitzat per primera vegada el 1906 per Jelly Roll Morton Georgia Swing A partir del 1953 significà una modalitat de jazz , desvinculat de la seva qualitat rítmica
velocitat de fase
Física
En el desplaçament d’una ona, velocitat a la qual es propaguen els punts que es troben en el mateix estat de pertorbació.
Dit altrament, és la velocitat de propagació de l’ona, i val ν = ω/ k , ω essent la pulsació i k el nombre d’ona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina