Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Mecanismes de defensa orgànica
Patologia humana
L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles nervioses del…
oxiür
Helmintologia
Cuc nematode de l’ordre dels oxiuroïdeus, de la família dels oxiúrids, que parasita els tractes finals del tub digestiu de l’home i, sobretot, dels infants.
Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats
hiponeures
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protòstoms que tenen el tub nerviós ganglionar situat ventralment respecte al tub digestiu, bé que els ganglis cerebroides hi són situats dorsalment.
Alguns autors inclouen dins aquest grup els metazous triploblàstics acelomats, excepte els mesozous
esplancnopleura
Anatomia animal
Revestiment intern de la cavitat celòmica formada per teixits d’origen mesodèrmic i endodèrmic que forma alhora les parets del tub digestiu i els seus òrgans annexos.
timpanisme
Patologia humana
Sonoritat particular de timbre agut que presenten normalment algunes parts del cos que són percudides, com ara l’hipocondri esquerre, a causa dels gasos de l’aparell digestiu.
Patològicament pot aparèixer en altres llocs, com ocorre, per exemple, en el cas de pneumotòrax
endozoocor | endozoocora
Botànica
Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen mitjançant la intervenció d’animals que les transporten en llur tub digestiu i les dipositen juntament amb les deposicions.
És el cas de la majoria de les plantes que fan fruits carnosos
vertebrats
Zoologia
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l’extrem anterior.
Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
Detecció precoç de malalties congènites
Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions Una de les proves que es pot realitzar és l’anàlisi del meconi, que pot determinar si l’infant pateix d’una mucoviscidosi , malaltia congènita caracteritzada per una alteració de les secrecions de l’aparell respiratori, el tub digestiu i el pàncrees Altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina