Resultats de la cerca

Es definí com “interclasista, progresista, liberal”, i també com de “centro progresista” i en un II Congrés celebrat al juliol de 1987 canvià el nom per Unidad Centrista-Partido Español Demócrata UC-PED, “ya que se nos confundía fácilmente con un partido de extrema derecha” Amb una o altra denominació, va concórrer a lesdiferents eleccions del període 1984-1991 i va obtenir a Catalunya entre un i dos milers de vots S’esborrà del Registre d’Associacions al juny de 1994 i el 1997 un jutjat de Madrid processà els dos principals dirigents A Gómez i Francisco Juncas, acusats d’haver…

De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…

Fundà el Club Petanca Càmping Hispano Masnou, del qual fou primer secretari i després president Fou vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles 1975-81 i president de la seva secció de petanca 1981-85 Fou un dels principals impulsors de la creació de la nova Federació Catalana de Petanca, l’any 1985, i en fou president fins el 1994 També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Petanca 1985-92 Posteriorment fou secretari de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé la medalla de plata de la Federació Francesa de Petanca, la medalla d’or de la Federació…

L’any 1974 començà a fer d’entrenadora, el 1981 fou triada presidenta del comitè de jutges i, posteriorment, fou presidenta del comitè tècnic de la federació espanyola i aconseguí la categoria de jutge internacional A l’abril del 1988 guanyà les eleccions a la presidència de la federació catalana i el 1996 fou reelegida, però el 1998 dimití La seva trajectòria la portà també a la vicepresidència de la federació internacional i de la federació espanyola Així mateix, fou membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, des d’on impulsà la presència de les dones en els…

Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència, reflectida en els eslògans respectius “primer guanyar la guerra, després fer la…

Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu…

Convocada per la Intersindical-CSC, té lloc a Catalunya una vaga general Oficialment es reivindica un salari mínim de 1200 € però el motiu real és la protesta contra el judici als dirigents del procés La convocatòria, que té el suport de l’ANC i Òmnium Cultural, no la secunden els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, i s’estima el seguiment en prop d’un 30% al comerç, i entre el 9% de la sanitat i el 67% a la universitat D’entre les nombroses manifestacions destaca la de Girona, amb unes 70000 persones També hi ha una quinzena de talls en carreteres, autopistes i trens d’incidència…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa Luxemburg Alliberat…

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…