Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona
Organisme creat el 10 d’agost de 1835, després de la Crema de Convents- i de la fàbrica Bonaplata.
Fou elegida entre els gremis, els fabricants, els comerciants, els hisendats i els milicians, i era dominada per membres del liberalisme exaltat, com Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler La Junta demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i, contrària a la divisió provincial, volgué la restauració de l’antiga corona d’Aragó no aconseguí, tanmateix, el suport de les juntes existents a València i a Saragossa, ni tampoc de les de Girona, Lleida i Tarragona Malgrat la dissolució dictada pel govern 2 de setembre, es transformà en Junta Provisional…
Joan Busquets i Portero
Arts de l'espectacle (altres)
Pallasso.
L’any 1979 fundà amb Òscar Rodríguez la Companyia Ínfima La Puça , amb la qual obtingué una gran popularitat al llarg de vint i cinc anys, amb nombroses actuacions dins i fora de Catalunya Dirigí i protagonitzà també espais televisiu com Picapuça 1986- 1988 i Puçastoc 1989-1990, a més de participar en la direcció de nombroses fires i esdeveniments vinculats al món del clown , que continuà després de la dissolució del grup 2004, entre els quals els festivals Apallasa't de Barcelona Pallassòdrom de Vila-Seca i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i la Fira de Teatre…
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de…
Telegrafnoje Agentstvo Sovetskogo Sojuza
Història
Agència d’informació internacional soviètica.
Durant la Revolució 1917-18 els soviets ocuparen l’agència telegràfica de Petrograd, controlada pels tsaristes, i la transformaren en un centre d’informació, premsa i propaganda que originà el ROSTA Rossijsskoje Telegrafnoje Agentstvo, el qual esdevingué l’agència TASS el 1925 El seu fundador i primer director fou SALosovskij, exdirector de diaris comunistes Destinada a transmetre informació controlada directament per les autoritats comunistes, després de la Segona Guerra Mundial esdevingué una de les cinc grans agències internacionals, amb l’exclusiva sobre 12 països eurasiàtics de l’àrea…
Hug de Torroja
Història
Regent del vescomtat de Bas.
Era fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas L’any 1195, en morir el seu oncle Ponç II, regent o lloctinent de Bas, per tal com el seu titular Hug II Ponç era a Sardenya, on havia heretat el jutjat d’Arborea, fou nomenat regent del vescomtat de Bas Fou conseller de Pere I el Catòlic i, per encàrrec del rei el 1208, ocupà juntament amb el senescal Guillem Ramon de Montcada els castells de Montsoriu, Àger i altres possessions del vescomte Guerau IV de Cabrera quan aquest intentava d’ocupar el comtat d’Urgell El rei li encarregà també de pledejar la dissolució del seu matrimoni amb…
Joan Ruiz i Porta
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor autodidàctic.
D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança…
Front Nacional Català Proletari
Partit polític
Formació sorgida al desembre de 1935 i constituïda formalment al març de 1936 per nuclis del Partit Català Proletari [PCP] que intentaren aprofitar el buit creat en l’àmbit nacionalista radical per l’evolució obertament marxista d’aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’ Estat Català EC apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà, Francesc Pina de la Secció Ferroviària d’EC el 1931, Francesc Montanyà exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’ Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra , que pactaren amb vells protocomunistes…
Catalunya Lliure
Partit polític
Organització independentista sorgida al juny de 1989 com a coalició impulsada pel Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional davant les eleccions europees d’aquell any, on obtingué 19.586 vots.
Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya , però poc després l’abandonà A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants com Josep Aixalà i Jordi Vera, que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 5224 vots i participà…
Unió Democràtica de Catalunya es dissol
El secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya UDC, Ramon Espadaler, comunica per carta a la militància l’inici del procés de dissolució del partit En la carta admet que la formació democratacristiana es troba en situació de fallida El jutjat mercantil de Barcelona que dicta la liquidació del partit reconeix un deute de més de 22 milions d’euros i uns actius de només 5 milions També informa que els regidors podran seguir utilitzant el nom i les sigles d’UDC fins que acabi el mandat als ajuntaments Espadaler demana "perdó" per la gestió del procés i n’assumeix "la principal…
tipus primari
Química
Denominació d’algunes substàncies de les quals hom pot preparar dissolucions de concentració exactament coneguda.
Són emprades en anàlisi volumètrica volumetria per a valorar dissolucions d’altres reactius dels quals hom no pot preparar, per simple pesada i dissolució, solucions de concentració exactament coneguda Aquestes substàncies poden també ésser emprades per a valoracions directes Un tipus primari ha de complir les següents condicions ha d’ésser fàcilment assequible i purificable, tèrmicament estable a 100°C, i no ha d’absorbir humitat, ni reaccionar amb el diòxid de carboni ni l’oxigen Ha de presentar reaccions simples, ràpides i estequiomètriques i posseir un mètode adequat per a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina