Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Pere Coromines i Montanya
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Vida i obra Exercí d’economista i polític Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on s’inicià com a activista polític Llicenciat el 1894, fou redactor de La República , però es desenganyà aviat dels ideals republicans Llavors, mentre, per una banda, entrà en contacte amb el grup de L’Avenç , per l’altra radicalitzà les seves posicions i s’aproximà a l’anarquisme Així, fou un dels fundadors de la revista Ciencia Social 1896 A més, amb Brossa i Iglésias, creà el grup del Teatre Independent, que representà Espectres , d’Ibsen, al Teatre Tívoli a l’abril del 1896 Poc després, amb motiu de l’…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
Consulta i aprovació de la continuació de la catedral de Girona amb una nau única
Art gòtic
1416-1417 El bisbe i el capítol de Girona demanen a diversos mestres d’obres la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral Escoltats el seu parer i el del mestre major Guillem Bofill, decideixen prosseguir amb una única nau la catedral gòtica començada a l’inici del segle XIV En nom de la santa i indivídua Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant Amén* Així com els fidels del Senyor erigeixen i construeixen habitatges i cases profanes destinades als usos mundanals, amb obra ornamentada, molt més els mateixos fidels que observen la fe ortodoxa haurien de fomentar amb…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
Onofre d’Alentorn i de Botella, canonge de Lleida (1608-1611)
El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV, abastant…
Nikolaj Karlovic Metner
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov piano i amb A Arenskij i S Tanejev composició, i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició El 1921 abandonà Rússia per sempre només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts i es traslladà a Berlín Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i…
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina