Resultats de la cerca
Es mostren 2343 resultats
figura il·lusòria
Psicologia
Fenomen visual produït per una determinada combinació d’elements estimulants (línies, cercles i altres figures geomètriques) que fan que es percebin els contorns d’un objecte inexistent.
El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats
Manuel Bulnes
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc
Mario Tobino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Metge psiquiatre, en 1948-80 fou director de l’hospital psiquiàtric de Lucca S'inicià en la literatura amb llibres de poemes Poesia 1934, Amicizia 1939 i Veleno e amore 1942, on el fet humà és estudiat amb afectuosa disposició Publicà narracions Il deserto della Libia , 1952 i novelles Le libere donne di Magliano 1953, La brace dei Biassoli 1956, Il clandestino 1962, Per le antiche scale 1972, La ladra 1984, etc
Diari 1952-1960
Literatura catalana
Llibre de Joan Fuster, publicat el 1969.
Desenvolupament enciclopèdic A través de la fórmula del gènere del dietari, Fuster ofereix un ampli ventall de reflexions, anotacions i aforismes amb el seu estil característic ple d’escepticisme i racionalisme Cal situar aquesta obra dins de la tradició d’indagació lliure i suggeridora reflexió de l’assagisme humanista El Diari 1952-1960 aparegué publicat com a segon volum de l’ Obra completa , encara que ja se n’havien donat a conèixer alguns fragments o alguna derivació temàtica en llibres com Figures de temps o Diccionari per a ociosos El llibre està format per un conjunt de 174 proses d…
natura
Filosofia
Principi constitutiu d’una cosa, allò en què consisteix el fons d’un ésser.
Equivalent a l'essència entesa en sentit físic, el concepte de natura era contraposat en Plató al de convenció Així, hom ha diferenciat el que és per natura del que és per convenció , és a dir, d’allò que és determinat segons un propòsit humà Aquesta diferenciació és present, per exemple, en les discussions sobre si el llenguatge, els noms, les lleis de la societat o la constitució d’una comunitat són quelcom natural o bé solament convencional
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
Evgenij Mikajlovič Vinokurov
Literatura
Poeta rus.
Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965
El Criterio
Obra filosòfica de Jaume Balmes, escrita en castellà a l’estiu del 1842 al Prat de Dalt, masia de Caldes de Montbui, i publicada l’any següent a Barcelona.
És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda
Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni
Projecte d’avaluació de la condició actual i les tendències de futur dels ecosistemes del món, realitzat per un equip de més de 2 000 autors i revisors de tot el món, entre el 2001 i el 2005, sota els auspicis de les Nacions Unides.
Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes
Veda
Cadascun dels quatre texts (Ṛig-veda,Yajur- veda,Sāma-veda i Atharva-veda que constitueixen la primera part de les escriptures hindús cànon hindú).
En tant que és un recull d’himnes i fórmules sacrificials, cada Veda és anomenat també saṃhita Segons la tradició, els Vedes existeixen eternament en llur forma perfecta i no tenen autor humà o diví, la qual cosa, segons el Mīmaṁsā , els confereix validesa absoluta Llur revelació als riṣi és el que els converteix en śruti ‘audició revelada’ D’acord amb el Vedānta , Īśvara en persona promulga els Vedes a l’inici de cada cicle creador kalpa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina