Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…

El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…

Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Lloret de Mar, al N amb el de Llagostera Gironès i el de Vidreres i a l’E amb el de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Al terme s’alça el puig de les Cadiretes 519 m, punt culminant del massís o bloc granític que tanca per mar la depressió selvatana, anomenat serra de Sant Grau pel santuari que es dreça en un dels vessants És drenat en bona part per la riera de Tossa, que centra el sector SW i desemboca a la mar a llevant de la vila La costa és summament retallada i la munió de cales i caletes que forma han estat ocupades per urbanitzacions…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes de Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor a l’E amb Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, al S amb la Roca del Vallès i a l’W amb les Franqueses del Vallès Només a ponent el terreny és lleugerament accidentat i el punt més elevat és a la serra de Sant Hilari 300 m d’altitud, al NW Les terres més baixes són vora el pont de l’autopista AP-7 175 m Els terrenys d’aquestes serres de ponent són argilosos i eren aprofitats per dues bòbiles, ara desaparegudes, i per terrisseries El terme és travessat de nord a sud per la…

De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…