Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Jussi Björling
Música
Tenor suec.
A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena 1936 per a…
,
Nicolau Manent i Maurant

Nicolau Manent
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…
,
Joan Balcells i Garcia

Joan Balcells i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director coral, fundador i primer director de l'Orfeó Gracienc.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb Eusebi Daniel A partir del 1912 exercí de professor de solfeig a la mateixa escola i fou mestre de capella de la parròquia de Sant Felip Neri de Gràcia El 1904 participà en la fundació i en fou el primer director de l'Orfeó Gracienc Durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura l'Orfeó Gracienc hagué d'interrompre les seves activitats, però Balcells es mantingué com a director fins al 1945, quan, per problemes de salut, cedí el càrrec al director Antoni Pérez i…
Cosme Ribera i Miró
Música
Compositor, violinista i director català.
Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…
Gautier de Coincy
Música
Trobador francès.
L’any 1193 ingressà al monestir de Saint Médard en Soissons, i el 1214, potser després d’estudiar a la Sorbona, es convertí en prior de l’abadia de Vicq-sur-Aisne Des del juny del 1233 i fins a la seva mort fou abat del monestir de Saint Médard La part fonamental de la seva obra consisteix en una recopilació de Miracles de Notre-Dame , la primera part de la qual fou escrita entre el 1214 i el 1222, i la segona, entre el 1222 i el 1233 La popularitat de l’obra es fa palesa en el fet que ha estat transmesa per més de vuitanta fonts diferents, vint-i-dues de les quals amb música També fou molt…
Dalmau González i Albiol
Música
Tenor català.
Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…
Ramon Tor i Deseures
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data del 1938,…
,
Miguel Hernández Gilabert

Miguel Hernández Gilabert
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fill de pastors, després de l’ensenyança primària es dedicà a les tasques familiars alhora que completava d’una manera autodidàctica la seva formació Publicà les primeres poesies a diverses publicacions locals, com El Gallo Crisis 1934, revista fundada per l’escriptor Ramón Sijé, a la mort del qual dedicà una notable Elegía Després de dues estades a Madrid 1931 i 1934, es relacionà amb Jorge Guillén, Pablo Neruda i Vicente Aleixandre, que li facilitaren l’accés a Cruz y Raya , Caballo verde para la poesía i Revista de Occidente Durant la guerra civil fou voluntari de les milícies populars,…
cançoner
Literatura
Música
Recull de poesies d’un o de diversos autors, sobretot de caire líric o amorós, però també polític, moral, religiós i satíric.
Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix…
chanson
Música
Cançó polifònica profana, de caràcter líric, cantada bàsicament en francès, que es desenvolupà al llarg de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina