Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona…
Castell de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Edificació restaurada i ampliada de manera fantasiosa entre els anys 1928-29 ECSA - J Todó Castell situat al cim d’un turó, al costat del riu Foix, que actualment resta al damunt de l’embassament de Foix Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Baix Penedès a l’altre extrem de la plana hi havia la fortificació de Castellví de la Marca S’hi albira des de la serra del Montmell fins a Montserrat Mapa 35-17447 Situació 31TCF859693 Des de l’Arboç, podem agafar la carretera que va a Castellet i després a Vilanova i la Geltrú Aviat veurem el castell davant nostre, a l’…
Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Camp de Tarragona
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…
Castell de Glorieta (Passanant)
Art romànic
Situació Torre de planta rectangular, situada a la part alta de la població, l’únic element conservat d’aquest castell que sembla que era envoltat d’un clos murat, avui dia desaparegut A Carreras El castell és situat a la part alta del poble de Glorieta Aquest poble fou construït damunt de la fondalada del torrent de Glorieta, a l’extrem nord del Pla d’en Candela Mapa 34-15390 Situació 31TCF503982 Per a anar a Glorieta cal agafar la carretera local T-222, que va de Sarral cap a Passanant, i aproximadament 1 km abans d’arribar-hi, surt a mà esquerra una pista asfaltada que mena directament a…
La premsa al servei de la mobilització política
Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080 el 1920 Des de…
Castell de Talteüll (Massoteres)
Art romànic
Situació Base de la torre d’aquest castell, que es troba a la part més alta de la població de Talteüll EFS Les ruïnes d’aquest antic castell, conegut popularment com la “torre dels Moros”, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, que s’emplaça en un airós tossal de 481 m d’altitud a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar a Talteüll des de Guissona, cal agafar la carretera LV-3113 en direcció a Biosca, i entre els quilòmetres 4 i 5, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que mena directament al poble de Talteüll JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens…
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
El món pirinenc: la Cerdanya
Pastor, A de Laborde, 1807-18 BC La fundació de la Societat Econòmica de Puigcerdà el 1778, una de les primeres en el món de parla hispànica, va representar un intent de promoure “l’agricultura, la indústria i les arts” a l’àrea espanyola de la Cerdanya Concebuda per un grup de notables de la capital, el projecte fou motivat en gran part pel sentiment que s’estava produint un declivi de la prosperitat de la Cerdanya espanyola des de la divisió de la vall entre Espanya i França el 1659, i per la idea que la Cerdanya francesa s’havia desenvolupat millor, sobretot pel que feia a l’agricultura i…
Memorialistes i populars
Sucessos por días de la guerra de Rossellon, por Vicente de San Raymundo , 1639-40 AF/AHC - RMr Un dels llegats culturals que més crida l’atenció dels Països Catalans moderns és l’ampli cos d’escrits autobiogràfics o semiautobiogràfics dels seus habitants Dietaris, llibres de comptes, memòries, cròniques, llibres de família, tots aquests escrits s’han pogut trobar amb gran abundància De fet, les úniques formes d’escrits personals que es conrearen amb gran assiduïtat arreu de la Península Ibèrica van ser les autobiografies espirituals i la ficció autobiogràfica especialment les novelles de…
Els banquers Descaus i Olivella
Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina